El procés que hem engegat serà llarg, brut i complex. És per aquest motiu que molt sovint se’ns repeteix des de diverses tribunes polítiques que hem de ser constants, generosos, empàtics i pacients. Jo afegiria dues qualitats més que massa sovint oblidem: honestos i sincers. Són dos factors vitals si no volem acabar fent-nos trampes al solitari.
És evident que hem de fer propaganda. És una peça clau. Com també és evident que hem d’utilitzar un cert grau de demagògia i, fins i tot, vendre alguns falsos miratges com a realitats incontestables. Ho sabem i ho acceptem. Estem en una guerra i, per tant, hem d’utilitzar totes les armes que tinguem al nostre abast. Ara bé, no ho podem deixar tot en mans de la propaganda. La nostra estratègia no es pot basar únicament en eslògans, miratges i trucs de màrqueting polític.
Hem de mirar-nos al mirall i ser sincers amb nosaltres mateixos. Hem de fer un diagnòstic clar sobre la situació que s’allunyi dels falsos apriorismes i del fang de la batalla propagandística. I no, no dic que haguem d’anar amb el lliri a la mà. Coneixem prou bé la força del rival i fins a quins extrems pot arribar. El problema és que si ho fonamentem tot sobre la propaganda correm del risc que, de cop, se’ns acabi esberlant el castell a les mans. Si volem construir un país millor no podem deixar-ho tot en mans de la propaganda. Hem de ser constants, generosos, empàtics i pacients. És veritat. Però per sobre de tot hem de ser honestos i sincers.
