L’agencia britànica Reuters acaba de publicar un reportatge, signat per Peter Apps, sobre els moviments independentistes de Catalunya i Escòcia. Una de les coses que apunta el periodista anglès és que els partits contraris a la secessió s’estan coordinant per fer campanya contra les consultes. I afirma que segons diversos analistes, aquest esforç pot inflamar encara més l’opinió pública catalana i escocesa.
Apps posa l’accent en un fenomen relativament nou. Fins ara, l’espanyolisme català no estava mobilitzat. Fet i fet, l’intent d’eixamplar la base electoral de l’espanyolisme no va començar fins al 2006, amb la creació de Ciutadans. Com que l’únic partit manifestament espanyolista era el PP, calia generar una plataforma anàloga pel que fa a l’adscripció nacional, però que fos prou ambigu pel que fa als plantejaments ideològics com per poder atraure electors de centre i d’esquerra. Després d’una època de turbulències i indecisions, el projecte Ciutadans s’ha consolidat i ha assolit els seus dos objectius.
El primer, desgastar el PSC: bona part dels nou diputats de Ciutadans que hi ha ara al Parlament procedeixen d’antic electorat socialista. L’impulsor ideològic i propagandista principal de Ciutadans ha estat el diari El Mundo. Durant molt de temps, hi va haver gent que no ho va entendre: semblava que El Mundo tirava pedres contra el propi teulat, donant suport a un partit que competia amb el PP en nacionalisme espanyol. Ara ha quedat clara la clarividència del diari de Pedro J.: Ciutadans és un torpede a la línia de flotació del PSC.
El segon objectiu, lligar curt el PP i obligar el PSC a posicionar-se del costat unionista. La darrera virada parlamentària del PSC contra el dret a decidir es pot interpretar en clau de submissió al PSOE. Però també en clau purament interna del socialisme català: com a estratègia per preservar la sagnia de vots que fugien cap a Ciutadans. Pere Navarro ha deixat de ser ambigu perquè Ciutadans l’estalonava.
Què ha passat, doncs? Que, de manera inopinada, ja s’ha creat a Catalunya un front espanyolista ampli, com mai no havia existit abans: el formen el PP, Ciutadans i el PSC. És un front minoritari, però cal seguir-ne atentament l’evolució, perquè presentat com a tal front té possibilitats de créixer i aixecar vot espanyolista fins ara abstencionista. Els dirigents del PSC ho saben perfectament.
