La idea del règim de Franco consistia en anorrear culturalment Catalunya. Destruir-la. I per això va enviar invasors (sí, sí, invasors, senyora Arrimadas!)
Diversos mitjans de comunicació espanyols han volgut recordar, tot traient-la de context, una frase que el president Puigdemont va pronunciar fa temps. Era referent als invasors que vam haver de patir durant la Guerra Civil –ell havia fet referència a un escrit de Carles Rahola sobre el feixisme italià. També li ho va retreure, en un atac d’ignorància que no em sorprèn, la senyora Arrimadas –devia sentir-se al·ludida. Jo, com que no sóc polític i, a més, sóc perfectament incorrecte, miraré d’expressar algunes idees que no necessitarà ningú treure de context.
L’exèrcit de Franco va entrar a Barcelona format, i acompanyat, d’una bona colla d’invasors. Gent que va arribar aquí a guanyar-se la vida sobre una terra que consideraven conquerida. Allò que es coneix com “terra cremada”. Amb les lògiques ínfules que acompanyen al que ha guanyat una guerra i, a sobre, li repugna la democràcia i les diversitats nacionals. Era, tots ho sabem, un exèrcit feixista. Hitler, Franco i Mussolini eren els tres dictadors europeus del moment. ¿Que els alemanys de Hitler eren feixistes potents i tecnològicament avançats, mentre els de Franco eren feixistes de boina i espardenya? Sí. Però feixistes. Són, no ho oblidem mai, els que van afusellar Companys per ser president de Catalunya.
L’exèrcit espanyol, acomiadat amb crits d’«independència» i una sonora xiulada
Aquesta arribada d’invasors (sí, sí, invasors, senyora Arrimadas!) va durar anys. Molts. La idea del règim de Franco consistia en anorrear culturalment Catalunya. Destruir-la. I per això va enviar invasors (sí, sí, invasors, senyora Arrimadas!). No parlo de la immigració espanyola que va venir buscant la feina que el feixisme espanyol no els proporcionava al seu lloc d’origen. No, no. Parlo dels funcionaris del règim amb intencions invasores (Galinsoga n’és el paradigma), de militars que consideraven això una caserna del règim, i altres elements que es van fer rics aprofitant el dret de conquesta.
Les altres dictadures europees van tenir la sort de ser desmuntades i de poder processar als que hi havien col·laborat. Els aliats van a ajudar a garbellar. Però aquí no. Franco va morir, al llit, i els antics invasors van continuar campant entre nosaltres. I nosaltres els vam tolerar. Fins i tot els vam arribar a fer la gara-gara. Uns encara estaven a l’exèrcit, altres havien muntat negocis (per exemple, editorials), etc. I res té ningú a dir contra els seus descendents, sempre i quan aquests no visquin i actuïn de manera privilegiada gràcies a ser fills d’invasors. Perquè si res volen tenir a veure amb els seus pares, millor que renunciïn als privilegis que els seus pares van obtenir com invasors que foren.
En resum senyora Arrimadas, a Catalunya hem tingut invasors. I no només italians. I cal considerar-los com a tals. I també als descendents d’aquells invasors que s’aprofiten, d’una manera o d’una altra, i des d’una posició de privilegi, del fet de ser fills d’aquella gent. S’agrairia una mica de vergonya.
PS. Per cert, senyora Arrimadas, la policia d’aquells invasors, entre d’altres coses, castigaven cantar Els Segadors. Lògic. Clar que, pel que vaig veure el passat dia 10 al Parlament, a vostè no l’hagués afectat el més mínim. Lògic?
Xavier Roig
