«Prometo fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya, representada en el Parlament»
Avui el món a vist que la primera vegada en 300 anys que Espanya no pot utilitzar la violència física, els catalans posem la directa …
La gran lliçó del 9N: Espanya és impotent. Brama molt però ja no pot mossegar. Crida però no controla. I el món ho ha vist. El món ha vist que Espanya és un estat incapaç de fer complir les seves lleis a Catalunya, que Espanya ja no és l’estat de Catalunya. Qui vulgui rebaixar la força dels fets que ho faci.
Però avui el món ha vist a Espanya com un estat fallit. Els estats fallits es distingeixen perquè no funcionen. Perquè no són capaços de regular amb eficàcia la vida en els seus territoris. Hoyr Espanya no pintava res a Catalunya: així de senzill i així de clar.
I a l’hora el món també ha vist avui els catalans com una gent organitzada, capaç de construir un estat, que això era el 9N. I capaç de fer-ho amb rigor i serietat, com un rellotge. Primer escac.
Investidura del 130 de la Generalitat de Catalunya
Aquestes dues imatges contraposades tindran molt valor les pròximes setmanes i mesos, quan aparegui en escena el reconeixement internacional. Calia que ho féssim bé i ho vam fer de meravella. Segon escac. No marxeu encara: encara hi ha més.
Pel que fa a tu, ciclotímic espanyolista que passes de l’exabrupte i la mentida a la fingida comprensió, dir-te que estiguis tranquil: ho entendràs quan la majoria d’escons a les properes eleccions refrendatarias (perquè per sort els teus seguiran negant-se a tot) recaiguin en els que faran la declaració d’independència (que no la proclamació, la qual ve després de la declaració i la negociació arbitrada internacionalment). L’escac i mat. Només que per llavors ja només podràs preguntar-te com es va arribar a fer-ho i seguiràs sense entendre res
