I, tanmateix, passi el que passi, el procés seguirà perquè una part molt majoritària del país està a favor de bastir un nou estat, i una d’encara més àmplia reivindica el dret a l’autodeterminació.
La primera majoria absoluta independentista del Parlament, sorgida de les eleccions del 27-S i formada per 62 diputats de la coalició JxSí i 10 de la CUP, sembla que cada cop té més dificultats per donar pas a la investidura d’un president i, per tant, a la formació d’un govern. Els últims dies s’han retroalimentat els sectors més reticents de CDC a cedir a les condicions dels cupaires i els sectors més radicals de la CUP a acceptar la figura de Mas.
El diari ARA ha sigut escenari d’aquest debat públic amb l’article, dilluns, del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, i la resposta, avui, del diputat Julià de Jòdar. A l’espera de conèixer la posició personal del president Mas i el posicionament d’ERC, tot sembla empènyer cap a un trencament i, per tant, cap a l’escenari de noves eleccions al març. Cal pensar i desitjar que encara hi ha algun marge per a l’acord, però si efectivament no es produeix, serà inexcusable que tots els actors del procés facin una autocrítica col·lectiva.
El possible no-acord entre JxSí i la CUP no serà el final de res, però igual que després del 9-N del 2014, quan CiU i ERC van ser incapaces de posar-se d’acord, sí que s’haurà perdut una bona oportunitat. S’haurà fracassat com a mínim en tres sentits:
1) S’haurà desaprofitat la possibilitat històrica de bastir un govern fort i transversal, compromès amb la creació d’un estat propi i amb un ampli suport parlamentari.
2) S’hauran decebut les legítimes i democràtiques expectatives de quasi dos milions de catalans, una part dels quals poden tenir la temptació, comprensible, de desentendre’s del procés (ens hem cansat de demanar a Madrid respecte per la majoria independentista i ara són els partits propis els que no la respecten). I
3) S’haurà mostrat al món en general, i a l’estat espanyol en particular, divisió i feblesa interna.
I, tanmateix, passi el que passi, el procés seguirà perquè una part molt majoritària del país està a favor de bastir un nou estat, i una d’encara més àmplia reivindica el dret a l’autodeterminació.
Sense fer nous passos en fals, caldrà cosir aquestes dues majories per forçar al diàleg el govern espanyol que surti del 20-D, un diàleg que tard o d’hora ha de passar per un referèndum de debò.
ARA
