El tarannà dialogant i conciliador de l’independent David Fernández no el té l’Anna Gabriel, que va més de cara a barraca, però l’etiqueta de la samarreta no enganya: la CUP va començar la campanya dient que no investiria Artur Mas i no ho ha fet. No es pot acusar la CUP de vendre un producte fals. Tothom hauria d’haver mirat l’etiqueta i el preu de la samarreta el 27S. Ara la qüestió és si es pot cosir una nova samarreta.
Els 1.600.000 votants de Junts pel Sí, i molts que per primera vegada han fet confiança a la CUP amb el convenciment que com més força tingués l’esquerra independentista, més s’acceleraria la desconnexió, opinen que les samarretes dels diputats i diputades de la CUP ja no tenen cap gràcia.
Són exactament les mateixes que exhibia l’esquerra independentista quan David Fernández va posar pau a la guerra freda entre CiU i ERC pel 9N, quan es va abraçar a Mas aquella nit o quan el líder de la CUP va ensenyar-li l’espardenya a Rodrigo Rato a la comissió d’investigació de les caixes d’estalvi al Parlament i li va dir «Fins aviat, gàngster». Però tot d’una, aquella CUP que despertava simpaties transversals en l’independentisme de carrer -que no els quadres d’ERC i de CiU-, s’ha convertit en receptora de tota mena de renecs i desitjos de mals auguris.
L’independentista que ha organitzat una xerrada al seu poble i ha pagat els entrepans de la seva butxaca, el que s’ha comprat el pack de samarreta, xapes i banderola de l’ANC i ha pagat els peatges des d’Amposta per anar a la Meridiana, els voluntaris del 9N, o el regidor sense sou d’un poble petit, està descol·locat, enrabiat i decebut. Probablement només amb la CUP, però potser també amb Junts pel Sí, que podria haver fet una campanya més centrada en el vot útil, o amb tots dos. No ho sap ben bé, perquè l’hermetisme insòlit de les negociacions priva els ciutadans de tenir tots els elements necessaris per jutjar qui o què impedeix avançar cap a la desconnexió.
Sigui com sigui, al gruix de l’independentisme ja no li agraden les samarretes de la CUP. Potser és perquè, malgrat que el disseny és el mateix, els materials han variat. El tarannà dialogant i conciliador de l’independent David Fernández no el té l’Anna Gabriel, que va més de cara a barraca, però l’etiqueta de la samarreta no enganya: la CUP va començar la campanya dient que no investiria Artur Mas i no ho ha fet. No es pot acusar la CUP de vendre un producte fals. Tothom hauria d’haver mirat l’etiqueta i el preu de la samarreta el 27S. Ara la qüestió és si es pot cosir una nova samarreta.
Gemma Aguilera
