«Si Junts pel Sí ha de pactar amb la CUP, difícilment serà amb Mas de president. CDC ho ha de començar a interioritzar»
A tres setmanes llargues de les eleccions i a pocs dies de la constitució del Parlament, sembla que hi ha qui encara no ha assumit unes quantes lliçons transcendentals del 27-S. Els resultats van ser complexos i és normal que hagin costat de digerir. Però a hores d’ara caldria tenir ja unes quantes coses clares, i actuar en conseqüència durant les pròximes setmanes.
Els independentistes han guanyat, però la independència no. La situació seria molt diferent si el 27-S les formacions partidàries de l’estat català haguessin assolit més del 50% dels vots. Això hauria legitimat l’independentisme per dur a terme un pas endavant molt ferm en forma de declaració unilateral d’independència. El resultat de les eleccions, però, denota que si bé hi ha una majoria amplíssima d’independentistes, aquests no representen més del 50% de la societat. Cal seguir treballant. La CUP ho va tenir clar la mateixa nit electoral. Sembla que l’entorn de Junts pel Sí encara no ho ha assumit.
L’experiment de Junts pel Sí no ha funcionat. La coalició entre CDC i ERC ha repetit els mateixos resultats que CiU i ERC en solitari el 2012. És una marca notable tenint en compte que Junts pel Sí es presentava amb un programa netament independentista i que Unió anava pel seu compte. Però no n’hi ha hagut prou: la coalició no ha estat capaç de multiplicar el sobiranisme. A les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona (Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental), on es jugava la partida del 27-S, en termes absoluts Junts pel Sí ha perdut 11.000 vots respecte a la suma de CiU i ERC el 2012. En percentatge de vot han baixat cinc punts en aquest territori. Vistos els resultats, els actors implicats hauran de pensar (i molt) si repeteixen l’experiment a les generals.
L’hegemonia del sobiranisme s’ha desplaçat a l’esquerra. Els equilibris interns en el sí del bloc sobiranista han canviat amb relació al 2012. Dins de Junts pel Sí, CDC té 29 escons (més un de Demòcrates de Catalunya). ERC en té 20 (més un de MES). A part, hi ha 11 independents de sensibilitats socials diverses. La CUP té deu diputats. ERC, MES i CUP en sumen 31. Un més dels que sumen Convergència i DC. I cal tenir en compte que molts independents de les llistes de Junts pel Sí tenen sensibilitat d’esquerres. És una proporció molt diferent de la composició del bloc CiU+ERC+CUP de 2012, en què 50 dels 74 diputats (el 67%) eren de CiU.
La CUP només té deu diputats, però Junts pel Sí té zero alternatives. La coalició de CDC i ERC té sis vegades més diputats que la CUP, però el cert és que l’esquerra independentista es troba en una situació privilegiada per fer-se valer. Estem parlant de l’A-B-C del parlamentarisme. Seria diferent si Junts pel Sí tingués alternatives, però de moment –a l’espera dels resultats del 20 de desembre- no les té. Ho explicava a la perfecció en Carles A. Foguet en aquest article de fa uns dies aNacióDigital: «Fins i tot els micos poden entendre que una cosa és ser el més fort i una altra, molt diferent, acabar sent el que mana».
Junts pel Sí haurà de pensar en altres opcions que no siguin Artur Mas.Aquesta és, probablement, la principal lliçó del 27-S. Si Junts pel Sí ha de pactar amb la CUP, molt difícilment serà amb Artur Mas de president. CDC i Mas ho han de començar a interioritzar. Com a molt es podran buscar solucions imaginatives: que en un Govern coral Mas ocupi una cartera de representació exterior o algun tipus de càrrec honorífic. Però els resultats del 27-S són concloents: el sobiranisme necessita nous lideratges. Dins de Junts pel Sí hi ha persones que podrien assumir aquest rol. Al capdavant de la llista hi ha tres independents de prestigi que podrien encarar el repte. Algú haurà de començar a posar aquest tema sobre la taula. L’alternativa a això és ballar amb Iceta a patir del 20-D. Til·la (millor que camamilla) i reflexió.
Les noves eleccions són una possibilitat real… I no s’acabarà el món. Cal anar amb compte amb fer especulacions sobre qui patiria més el desgast d’uns nous comicis, o si el sobiranisme en sortiria enfortit o afeblit. En tot cas, si s’hi arriba, serà en un context clar: la CUP haurà estat fidel a un compromís electoral explícit (no sense abans haver posat sobre la taula opcions alternatives) i Junts pel Sí s’haurà enrocat en la figura d’un líder qüestionat, que anava de 4 a la llista, que va imposar un artefacte electoral que no ha sumat nous independentistes i que encapçala un partit esquitxat per la corrupció. CDC i Mas han de reflexionar, perquè si l’alternativa són unes noves eleccions, l’escenari serà encara més incert. La CUP és un partit fill de la incertesa i no hi té gaire a perdre. Tot el contrari que CDC. ERC s’ho mira expectant, i guaita de reüll els moviments d’Ada Colau.
Roger Palà
