«Que periodistes, suposats intel·lectuals i “acadèmics” d’esquerres s’aboquin i acusin l’independentisme de trencar la solidaritat entre treballadors de l’Estat és un acte suprem d’hipocresia»
Els estrategs de l’estat espanyol s’han adonat que intentar fer-nos por no funciona, que ignorant-nos no callarem i que l’estratègia legalista té les potes curtes. S’estan adonant que han perdut la guerra de les idees. Ja no intentaran confrontar les idees centrals de l’independentisme perquè ho tenen perdut. Ho deixaran per als perfils periodístics i intel·lectuals marginals, per l’anomenat TDT-party.
La nova estratègia es tornar, de fet, a una vella pràctica. Divide et impera. Tornen a intentar dividir la societat catalana pel seu origen. I aquest cop no és només el lerrouxisme clàssic sinó un seguit de periodistes, mitjans i “intel·lectuals”, que s’orienten cap al costat esquerre. Aquests periodistes i intel·lectuals han enterrat la trajectòria de dècades del PSUC, d’ICV i del PSC per intentar que la societat catalana no fos fracturada per la llengua que es parla a casa o per l’origen propi o dels pares. Estan construint un relat fals. Volen dibuixar que la gent que té orígens de fora de Catalunya té pitjors feines, pitjor educació, pitjor accés a esferes de poder i pitjor accés als mitjans de comunicació.
Fan articles disfressats de sociologia que no són més que grollera alquímia numerística, on poden deduir que si algú té pares catalans o no només pels seus cognoms, o volen fer-nos creure que els Campreciós o Massaguer són tots burgesos rendistes. És veritat que hi ha una realitat diferent si una persona té un entorn de forta identitat catalana o bé de forta identitat espanyola, però això no es reflecteix ni en renda, ni en accés a educació, ni en esperança de vida, ni en si tenen feina o no. L’únic on es nota i només explica una mica, no del tot, són les preferències electorals vers a la independència.
És clar que hi ha diferències a Catalunya. Entre els que tenen feina i els que no, entre els que són a la franja d’ingressos més rica i els que són a la més pobre. Entre els que tenen propietats i els que no. Entre els que han pogut accedir a l’educació superior i els que no. Entre els que són grans empresaris i els que no. Els que poden viure de moure el seu capital i els que han de viure de la seva força de treball. Però en tots dos grups trobarem persones amb forta identitat catalana i espanyola, amb persones nascudes fora i dins de Catalunya, amb persones que tenen pares catalans o de fora.
Que periodistes, suposats intel·lectuals i “acadèmics” d’esquerres s’aboquin a aquest discurs i després acusin l’independentisme de trencar la solidaritat entre treballadors de l’estat espanyol és un acte suprem d’hipocresia. Ells volen confrontar classes treballadores dins de Catalunya, sense cap rubor i encara menys, base científica. Només per esgarrapar un grapat de vots o per fer-li el caldo gros a l’unionisme més dretà, conservador, oligàrquic i contra-revolucionari que puguem imaginar.
Jose Rodríguez
