Manuel Azaña, president de la república, va arribar a escriure en el seu diari: “Una persona del meu coneixement assegura que és una llei de la història d’Espanya bombardejar Barcelona cada 50 anys.
El sistema de Felip V era injust i dur, però sòlid i còmode. Ha durat per dos segles”.
Juan Negrín, president del govern de la república en l’última etapa de la guerra civil, tenia una aversió profunda als “nacionalismes disgregadors”, fins al punt, que Azaña explica en les seves memòries el que Negrín li va comentar respecte al nacionalisme català i basc : “I si aquesta gent han d’esquarterar Espanya , prefereixo Franco. Amb Franco ja ens entendríem nosaltres , o els nostres fills , o qui sigui, però aquests homes són inaguantables”
