No se sap exactament quins van ser els primers actes d’heroisme simbòlic durant l’ocupació espanyola franquista. Sembla que algú va posar una senyera a Solsona a inicis dels anys quaranta. Però una data concreta fou l’acció del Front Nacional de Catalunya de l’onze de setembre de 1944, col•locant una bandera a l’aeri del port de Barcelona. L’operació fou realitzada per Joan Ferrer i Ferran Murull després d’un estudi exhaustiu sobre el terreny.
En el primer intent, a la Torre de Jaume I, els activistes Catalans van ser sorpresos per militars Espanyols amb ordre de disparar. Per sorts els soldats van dubtar i, creient-se que els Catalans hi havien pujat per error, els deixaren marxar. El segon intent els adreçà a la Torre de Sant Sebastià. S’hi van emparrar de nit, disfressats de pescadors, i van instal·lar dues politges que deixarien anar pel damunt del cable, unides a una mena de vagoneta d’on penjava la bandera.
L’endemà, aquella senyera de vuit metres de llarg, formada per banderes espanyoles cosides per les franges vermelles (no havien pogut trobar cap senyera), va crear molts problemes a la policia perquè els bombers no s’hi volien enfilar, i en tot el procés la va poder veure molta gent. Finalment, des d’una grua muntada en un vaixell de guerra, el policia que va intentar treure-la va acabar desistint, espantat, en trobar-se encanonat per una pistola al costat d’un rètol que deia que es dispararia automàticament damunt de qui toqués la bandera. La resposta franquista fou una foto en un diari falangista amb el títol “el separatismo y otras cosas” .
1944 Torre de Sant Sebastià
Per commemorar els 70 anys d’aquella efemèride, enguany hauríem d’omplir Catalunya d’estelades. Alguns menysprearan els esforços simbòlics en un any que determinarà el nostre futur. En canvi, jo crec que està plenament justificat. Els primers que van alliçonar-me sobre la importància de l’ostentació de banderes foren sindicalistes de la CNT de Martorell fa 35 anys. Ells parlaven de banderes de combat, la bandera negra, i no de pàtries, i jo responia als meus companys de la Confederació Nacional de Treballadors que precisament l’estelada és una bandera de combat.
Encara són els entorns de Martorell i altres indrets d’aquell entorn postindustrial de la Regió Metropolitana, amb majoria de població provinent d’Espanya, on ens caldrà esmerçar més esforços. Tanmateix, a poc a poc anem avançant. No sé si recordeu l’anècdota que us vaig explicar fa uns mesos sobre uns joves amb fort accent estranger, dins l’autobús que travessava Barcelona, que, corpresos de veure tanta bandera independentista pels carrers de la capital, explicaven que al barri on vivien de Santa Coloma de Gramenet no n’hi havia cap ni una i van verbalitzar la decisió de penjar-ne una al seu balcó.
Molts aspectes del procés sobiranista Català couen molt a l’imperialisme cleptòman que ens oprimeix, però segurament allò que més els fot és la seva visualització. Se sentirien còmodes en el “barullo” i el “suflé” que sempre podria arreglar-se repartint “sobres
” als típics burgesos Catalans venuts per quatre duros. En canvi, manifestacions monstre, cadenes humanes impossibles i Banderes Estelades omnipresents als carrers de la regió metropolitana de Barcelona impedeixen que els oligarques recuperin la tranquil•litat.
Parlant d’oligarques, si la maquinària propagandística Espanyola no dorm habitualment, menys ho farà aquest any. Un exemple n’és Pedro Díaz Cepero, que ha iniciat l’any intentat explicar les claus de la capitalització de la Bandera Nacionalista en un article a Cinco Días (http://cincodias.com/cincodias/2014/01/02/economia/1388692869_365316.html) on s’explica que els que s’amaguen darrere la Senyera són els interessos de l’oligarquia econòmica, interessats en l’efervescència independentista, en prohibir l’avortament, retallar els drets socials i les prestacions sanitàries. Segons la seva lògica sembla normal que l’independentisme de les elits oligàrquiques econòmiques tingui un partit d’esquerres (ERC) en la direcció del procés i partits de l’extrema esquerra com principals agitadors de la secessió nacional. Quin nivell!
Hom pot pensar que atès que ens enfrontem a propaganda de baixa qualitat intel•lectual (malgrat que comptarà amb tots els mitjans mediàtics per a ser convertida en veritat a base de repetir-la mil vegades) potser no ens hauríem de preocupar gaire. Tanmateix, de la mateixa manera que l’independentisme ha crescut exponencialment de forma reactiva a la fatxenderia hispànica, també les al•lèrgies de la Villa y Corte són un bon indicador per orientar l’acció d’aquest any tan important. Els fot per damunt de tot l’omnipresència d’estelades als nostres murs i aquest any n’hi ha d’haver més que mai!
