L’eurodiputat Ramon Tremosa és un tipus extraordinàriament racional. De fet, sempre he pensat que és un suís en terra de llatins. Ahir va tornar-ho a demostrar quan va posar negre sobre blanc el raonament pel qual és necessària una llista conjunta entre CiU i ERC i qui faci falti per anar a Europa. El raonament d’en Tremosa és impecable, però hi ha falta afegir la intel·ligència primària que només es tradueix en sensatesa, sentit comú i seny.
El camí encetat per Catalunya pot ser la primera revolució del segle XXI. El que estem fent tots plegats, benvolguts, és molt gros, molt. És tan gros que fins i tot costa de veure sencera la seva magnitud. És tan gros, però tant, que si la seva magnitud esdevé en derrota gairebé no tindrem ni opcions d’una nova renaixença.
Cal tenir present que aquest Nadal, a tot estirar, tindrem la data i la pregunta. Sí, la data i la pregunta. És a dir, que el Parlament, aquell que vam investir de sobirania i el Govern decidiran el que possiblement sigui el gest més important de la nostra història. Es convocarà una consulta, això vol dir, la declaració final que el procés d’emancipació nacional no té marxa enrere.
Una declaració que farà embogir els nostres adversaris. La seva resposta serà duríssima, desorbitadament cruel i despietada. Malgrat que els coneixem i sabem com reaccionen, aquí els partits cridats a liderar políticament el procés encara es miren de reüll.
Per descomptat que l’independentisme català s’aprecia els independentistes bascos d’EH Bildu o el PNB, però s’estima més Catalunya. De la mateixa manera que els partits autobatejats sobiranistes s’han d’estimar més Catalunya que no pas a ells mateixos.
No té cap sentit que aquells que per una lògica històrica aclaparadora estaran condemnats també a formar un govern fort encara facin ganyotes a una proposta d’un sentit comú evident, necessària i obligada com és anar junts a Europa a dir que hi som, que volem ser estat, que no desistirem i que segurament ens caldrà ben aviat la seva ajuda.
Seny, si us plau, seny. No fem el ximple. Això és molt seriós, massa. El món ens va mirar l’11 de Setembre. Ara li toca a Europa escoltar com truquem formalment la seva porta. En Tremosa té raó.
