El pla perfecte de Madrid és que el Govern hagi de suportar unes retallades tan dures, que la població s’alci en contra
El dèficit de Catalunya per aquest any és de l’1,58% del PIB. L’any passat vam tancar amb un 2,17% de dèficit (comptant amb els recursos ingressats per la concessió d’ATLL a Acciona, ara per ara als tribunals), i això significa que en el que queda d’any s’han de retallar aproximadament 3.000 milions d’euros, 200 milions per dècima. Però res no acaba aquí.
L’asimetria del repartiment de dèficit ha provocat tal guerra interna dins el PP que sembla que Montoro ja no té ganes de patir-ho l’any que ve i el 2014 tornarem a ser tots iguals, el dèficit per les comunitats serà de l’1%. Homogeneïtat. I això, hi hem de sumar que l’any 2014 Madrid ja ha anunciat que rebaixaria els recursos corresponents al model de finançament en 1.000 milions d’euros per Catalunya, 2.200 milions més de tisorada.
Asfíxia, patiment i desgast. Catalunya en els últims dos anys ha retallat 4.039 milions d’euros, només cal recordar que la xifra de dèficit quan va arribar el Govern Mas l’any 2010 va ser del 4,2% del PIB. Sumem? Les dades canten, i són descomunals. Darrera els números hi ha gent, hi ha serveis socials, hi ha benestar. L’autonomia és el desastre.
Si hom es mira els pressupostos de l’any passat, les majors partides de la Generalitat són Salut (8.685 milions d’euros), Ensenyament (4.611 milions d’euros) i benestar social (2.086,5 milions) –partida que ja superen els interessos del deute, enguany de 2.200 milions d’euros-. La priorització dels serveis socials de l’estat del benestar són essencials, però hem de ser conscients que el marge és infinitament limitat i ens barallem per engrunes.
El pla perfecte de Madrid és que el Govern i el partit que actualment li dóna suport hagin de suportar unes retallades tan dures, que la població no resisteixi més l’envestida i s’alci contra l’executiu català. Pretenen que tinguem pa per avui i fam per demà i obviem el problema fonamental que té el nostre país: no ser sobirans.
Ni la Generalitat, ni CiU ni ERC, controlen el total d’ingressos que poden disposar les arques públiques catalanes, ho decideix el senyor Montoro, i és ell que ha decidit que aquest any gaudim de 2.600 milions menys. Què hem de fer? Començar a eliminar conselleries, TV3, Catalunya Ràdio, l’activitat exterior, tancar hospitals? No! Ni amb això arribaríem a complir. Per fer-nos una idea de la magnitud de la xifra, la retallada supera els recursos destinats el 2012 al departament de Cultura (301,5 milions), Agricultura (501,7 milions) i Empresa i Ocupació (1.119,4 milions) junts.
En aquests casos, indigna profundament, que els partits de l’oposició carreguin contra l’executiu Mas i els republicans (de moment els únics que s’han arremangat per intentar solucionar el problema), i es dediquin a intentar posar en evidència a ERC en l’ERO de la CCMA o el projecte de BCN World al Camp de Tarragona, per citar dos exemples.
L’arbre no els deixa veure el bosc, quan en realitat l’Estat ens deu aproximadament uns 8.500 milions d’euros entre el fons de competitivitat, la disposició addicional tercera de l’Estatut o altres partides que han reduït perquè els ha donat la gana. I amb això hem d’afegir el 8,5% del PIB que se’n va cada any i no torna amb el dèficit fiscal. Però com sempre, no fan pinya.
I res, per molt que votem en contra de l’objectiu de dèficit de l’1,58% d’enguany, Montoro pensa que «no té cap transcendència perquè a Catalunya compliran». Això és el que ens espera mentre tinguem amos.
