No té sort el ministre García Margallo amb els seus subordinats i els comentaris a internet i xarxes socials en general. Aquest setmana s’ha conegut la piulada del número dos de la marca Espanya senyor Gafo, que no pas gafe, deixant palès que els catalans som una merda. A banda que semblant comentari recorda a una altra època avui infeliçment recuperada per molts nostàlgics més enllà de la divisòria de l’Ebre, es tracta d’un insult molt barroer venint, com ve, d’algú que ha fet carrera a la diplomàcia espanyola.
La diplomàcia, per definició, tradició i estil requereix d’un determinat i molt particular art d’expressar els fets i les idees i en aquesta ocasió, no cal ser massa llest, per adonar-nos que el ridícul no l’hem fet els catalans ja que el fet que uns milers de persones xiulin un himne com el d’Espanya no pot ser mai representatiu de tot un poble. A més algú amb la tasca de representar la marca Espanya hauria de ser ben curós alhora de fer determinats pronunciaments i proclames atès que llur comesa és ben diferent, i en part, dispensada per aquells que amb radical eloqüència diu que som una merda.
Al senyor ministre d’exteriors tal vegada li ha vingut a la memòria un altre comentari que un altre subordinat seu féu durant la seva etapa de diputat al Parlament Europeu: «todos los croatas son unos nazis» deixà anà un dels seus assistents que per cert presumia de ser més dretà i conservador, amén d’espanyolista, que ningú.
Aquest comentari també provocà el cessament fulminant d’aquest col•laborador que va confondre, gran nivell de la llengua de Shakespeare o Twain, un reply per un forward. Aquest correu, d’aquesta manera, retornà al que llavors, ignoro si encara ho és, ambaixador de Croàcia davant la UE i lògicament el senyor ambaixador no s’ho prengué de manera especialment amistosa.
A grolleria sembla li va molt bé el nivell intel•lectual terriblement discutible que molts passegen arreu del món. Realça la mediocritat i no cal dir que rebaixa la reputació d’un país com Espanya avui riota de no pas pocs i exemple de males conductes.
El que si que feu el propi García Margallo i que, en aquest cas no provocà la seva fulminant dimissió, va ser etzibar en un acte públic a l’Eurocambra davant una comitiva de propis i estranys que ell «antes gitano que catalán». Sembla ser que en veure un mapa del domini lingüístic de la llengua catalana es devé sorprendre de veure territoris que formalment no formen part dels límits del Principat de Catalunya.
Amb aquell fet devia donar, a la seva manera, carta de naturalesa a Lapaos, blaveros i d’altres objectes filològicament indeterminats. No és de sorprendre que davant d’exabruptes com l’ara esmentat llurs subordinats s’acabin prenent llicències que provoquen fulminants dimissions de tots menys del que, segurament, encara amb més motiu hauria de cessar de les seves funcions diplomàtiques i institucionals
