Ara, al 2013, ja no es pot dir que Espanya no sigui com l’URSS col·lapsada de la qual es van independitzar Letònia, Estònia i Lituània
Espanya està arribant al col·lapse institucional. La manera com el president espanyol, Mariano Rajoy, afronta el cas Bárcenas, amb el seu qui dia passa any empeny i sense encarar els problemes, està deteriorant de forma severa la imatge de l’executiu. Rajoy és víctima d’una lluita interna al PP amb Esperanza Aguirre i José María Aznar, que volen descavalgar-lo amb l’ajuda d’un diari.
La monarquia també està en un mal moment, després del viatge de rei Joan Carles a Botswana i l’embolic del cas Nóos. I el cap de l’oposició, l’exfelipista Alfredo Pérez Rubalcaba, lidera un PSOE en hores baixes que no aconsegueix aglutinar el descontent social. Espanya està a les portes d’una crisi política de grans proporcions, i els seus actors no fan res per evitar-ho. Tot plegat és un desastre.
Es deia en el moment de les independències bàltiques, que Catalunya era com Lituània, però que Espanya no era com l’URSS. I, certament, llavors era així. Però ara, al 2013, ja no es pot dir que Espanya no sigui com l’URSS col·lapsada de la qual es van independitzar Letònia, Estònia i Lituània. Aquest és el gran canvi de paradigma, i cada dia és més evident, Catalunya independent.
