“Rubalcaba i jo aconseguirem que Catalunya i Espanya no trenquin”. Un eufemisme més propi dels populars que, no obstant, va emprar aquesta setmana Pere Navarro abans de reunir-se amb Alfedo Pérez Rubalcaba. De fet la reunió entre ambdós líders socialistes, aquest passat dimarts, havia de servir per acostar posicions alhora de subscriure la proposta de reforma territorial que es va presentar ahir mateix.
En efecte, Pere Navarro va presentar-li al seu homòleg estatal tres pretensions bàsiques. La primera d’elles era incloure en la reforma un principi de reestructuració del finançament autonòmic. Negatiu. Alguns feus socialistes, com l’andalús, s’hi oposaven frontalment per considerar que es minvava la solidaritat entre territoris. En segon lloc, el líder dels catalans va demanar a Rubalcaba que es reconegués en el text la plurinacionalitat d’Espanya. Negatiu. Baronies com la d’Extremadura, o Castella i Lleó veien inacceptable aquesta petició. Així doncs, l’exministre Ramon Jauregui va afirmar que aquest extrem no es podia incloure en el text perquè no s’esqueia a la Constitució .
Finalment, Pere Navarro també va proposar que s’inclogués el dret a decidir. Negatiu. Vist la poca voluntat negociadora de Rubalcaba, el líder dels socialistes catalans hauria d’haver tornat a casa clamant pugna front a les promeses que va fer als seus electors. Però el destí no ha estat aquest, sinó que finalment els socialistes catalans firmaran el text tot i no atendre cap de les demandes que en feien. No és la primera vegada que ho denunciem, però si us plau deixin la dignitat i la memòria de la C de catalans i passin directament a ser PSOE. Tots ho entendrem, seran més coherents, i potser fins i tot esgarraparan algun que altre vot. Però no ens menteixin més!
