Quan guanya la ràbia, com li passa a l’espanyolisme, és que comença a regnar l’alarma i s’estén el temor de perdre per golejada
L’espanyolisme perd la batalla cada dia una mica més. Es veu per les reaccions airades que es produeixen contra el procés sobiranista. És lamentable que aquesta sigui la reacció de l’unionisme, quan hauria de plantejar una batalla enraonada i amb arguments. Però els està guanyant la ràbia i la resta de discursos són anèmics.
Quan això succeeix és que comença a regnar l’alarma i s’estén el temor de perdre per golejada. El Partit Popular d’Altafulla, a través del seu compte de Facebook, va comparar l’Assemblea Nacional Catalana amb el parlament de l’Alemanya nazi, el Reichstag, seguint el ressort primari que es inventar fa mesos un diari de Madrid.
És molt trista la banalització del nazisme, i encara més que Alícia Sánchez Camacho relativitzés ahir el fet. Haurien de llegir Hannah Arendt. També ahir l’excap de comunicació del president José Montilla, Toni Bolaño, va reaccionar contra el Concert per la Llibertat dient que Catalunya «és un país de malalts». És un exabrupte inacceptable que ofen les 90.000 persones que van assistir a l’acte, i les 700.000 que el van seguir per televisió.
Després encara va tornar a sortir el provocador oficial de la caverna, Hermann Tertsch, amb la comparació absurda amb els suicides. Si l’espanyolisme es pensa que a base de segregar bilis guanyarà la partida, va llest. Ja n’hi ha prou. El sobiranisme cada cop més és també una defensa de la democràcia i del sentit comú.
