Els tres partits unionistes han estat incapaços de crear un discurs convincent i creïble. El discurs del PP és el discurs de la por, és a dir, si ens independitzem ens passaran coses molt lletges, i per si de cas ells ja adverteixen que ens enviaran la Legión, la cabra de la Legión i la Guàrdia Civil, és a dir, ens amenacen amb la violència si ens independitzem, una violència que Catalunya ja ha patit massa cops “formant part de la “Una, Grande y Libre””.
En Rivera amenaça amb el conflicte ètnic, pretén emular Karadzik, si ens independitzem ells promouran el conflicte ètnic. I el PSC continua parlant de la quimera federalista, ens diuen que ells volen proposar que Espanya es converteixi en un Estat federal que assumeixi una riquesa cultural i lingüística i el respecte entre els pobles d’Espanya, però en Navarro encara no ha trobat cap federalista a Espanya, ni al PSOE ni al PP.
A l’altra banda de la frontera, al Regne d’Espanya no estan interessats en arribar a cap acord, Espanya no negocia, no ha negociat mai, Espanya prova d’imposar els seus desitjos, i fracassa.
Ara, però, fins i tot en el cas que el govern espanyol decidís oferir un acord als catalans, crec que els catalans els hauríem de dir que es fiquin l’acord pel cul. La història ens demostra que no és possible cap acord amb el Regne d’Espanya, és un Estat governat per gent que no compleix els acords, i res em fa creure que sobtadament decidiran complir.
No me’ls crec a cap dels tres, no em crec el que em puguin prometre perquè són gent sense paraula, no em crec les seves mentides perquè ja n’han dit massa mentides i no em crec les seves amenaces perquè ja sé que no les poden dur a la pràctica.
Vostès, senyora Sánchez Camacho i senyors Rivera i Navarro, no han estat capaços de construir un argumentari en positiu per convèncer-nos que ens quedem a la seva Espanya, vostès tampoc poden prometre res en nom dels seus amos de l’Altiplà castellà pels quals vostès només són uns carallots útils que fan molt soroll, és a dir, són útils perquè fan soroll, però no poden prometre’ns res, els seus amos no complirien deixant-los a tots tres amb les vergonyes a l’aire.
Llavors, que poden fer vostès per aturar la independència de Catalunya? Res, vostès mai han pogut fer res, i els seus amos de l’Altiplà castellà ara ja tampoc.
I si el discurs dels unionistes que tenim a casa nostra són motiu més que sobrat per accelerar el procés cap a la independència, el discurs dels amos espanyols dels unionistes són un argument per no perdre més temps, no tenim res a negociar amb aquesta gent que ja ens han demostrat que volen fer amb Catalunya. Respecto que la senyora Cospedal se senti molt espanyola però espero que ella respecti que jo no me’n senti, no debades ella és castellana i jo sóc català.
La diferència és que jo no pretenc imposar a la senyora Cospedal un sentiment i ella si que pretén imposar-nos no només una espanyolitat que ni volem, ni desitgem, sinó que també ens volen imposar el seu concepte d’espanyolitat. L’egoisme i la prepotència del nacionalisme espanyol, del qual el partit de la senyora Cospedal n’és una bona mostra. Cospedal diu “hi ha alguns que s’excusen en nacionalismes i en egoismes constantment per a no fer el que han de fer”.
Alguns s’escuden en nacionalismes i egoismes, diu, ah, i després diu: “I jo us dic que Castella La Manxa, que és el cor d’Espanya, i els castellano-manxecs ens sentim profundament orgullosos de ser espanyols, de ser el cor d’Espanya”. Cospedal és Espanya, el cor d’Espanya, però els nacionalistes egoistes són els altres, els que no volem ser espanyols. També m’agradaria saber si segons Cospedal Castella La Manxa és el cor d’Espanya, quin òrgan d’Espanya som nosaltres?
