S’acaba de publicar un manifest on unes quantes personalitats molt importants de la cultura catalana reclamen que un estat català no tingui exèrcit.
Aquesta iniciativa molt generosa em sembla utòpica al món actual. Tret dels microestats com Andorra o Mònaco, tots els estat europeus, si no vaig errat, tenen un exèrcit per petit que sigui.
Un estat sobirà necessita un parlament, una administració, una constitució, una policia, un exèrcit. Uns països com Finlàndia i Suïssa van mantenir llur independència gràcies a un exèrcit petit però eficaç. Sense la resistència de les forces finlandeses el 1940, Finlàndia hauria acabat sent una república soviètica qualsevol.
Una Catalunya sense exèrcit hauria de demanar la protecció d’Espanya o de França. En aquest cas, no veig per què demanar la independència.
No podem exigir de països estrangers que financiïn la nostra seguretat. Si Catalunya s’independentitza n’haurà d’assumir els costos. Potser amb el restabliment del servei militar i tot…No podem demanar als espanyols que, després d’atorgar-nos la sobirania que implicarà molts sacrificis, ens paguin un exèrcit nou de trinca.
Posats a fer, podríem suggerir que també se cuidessin de les carreteres, del sou dels funcionaris etc. Catalunya ha de ser un país adult. No podem pretendre esdevenir el far del món amb idees generoses inaplicables. Ja em semblaria molt satisfactori que fóssim un país on tots els ciutadans podrien sentir-se a gust amb llurs drets lingüístics respectats.
