Els títols universitaris perdrien validesa amb la independència?
– Camacho defensa i assegura que els títols universitaris perdrien la validesa amb la independència
És una absurditat de tal magnitud que cau pel seu propi pes. En qualsevol cas cal recordar que l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) de Catalunya, que valida titulacions universitàries, va ser la primera agència de tot l’estat en ser reconeguda internacionalment. Per tant, totes les titulacions catalanes tenen convalidació directa en l’espai Bolonya, perquè l’AQU està reconeguda per l’espai europeu des d’abans i tot que l’agència espanyola.
Perdran els pagesos les subvencions de la UE?
Catalunya és un aportador net a la UE així que ara donem més diners dels que rebem. Per tant:
– Si Catalunya s’independitza dins de la UE, els pagesos seguiran reben subvencions però en conjunt Catalunya donarà més diners a la UE dels que rep.
– Si Catalunya s’independitza fora de la UE, els pagesos deixaran de rebre subvencions de la UE però Catalunya deixarà d’aportar diners a la UE amb la qual cosa podrà destinar part dels diners que deixa d’aportar a la UE per les subvencions als pagesos.
Si Catalunya esdevingués independent, tindria autonomia energètica?
Tal i com passa ara, Catalunya dependrà del gas natural i del petroli de fora, però en canvi tenim les centrals nuclears, i fonts d’energia renovable que ja estan en funcionament, i que, per tan seguiran funcionant quan ens independitzem. EN quant el gas, cal recorda que el que arriba a Espanya des d’Argelia ho fa a traves del port de Barcelona, per tant nosaltres controlarem quina part ens quedem i quina enviem a Espanya.
La nostre dependència energètica és un dels objectius a seguir desprès de la política. Tenim una xarxa elèctrica compartida amb Espanya i amb la MAT amb França (que podrem controlar la part que passa a Espanya i la que ens quedem) Però les necessitats immediates es poden suplir les centrals de carbó o petroli que ja tenim. Com ja fem a hores d’ara.
Caurà el comerç entre Catalunya i Espanya en cas d’independència?
Una resposta senzilla el comerç entre empreses o/i persones no es fan per nacionalitats. Quan una empresa o persona compra un producte ho fa des de el seu punt de vista en funció de la satisfacció que la dona o les necessitat que l’hi cobreix amb el preu que li costa. Quan un consumidor espanyol compra en el seu supermercat més proper un producte produït a Catalunya no ho fa perquè som simpàtics, ho fa perquè li agrada. El mateix serveix per nosaltres quan comprem un producte produït a Espanya.
El que es pot produir i ja passa, es que el mercat espanyol cada cop es més pobre i amb la independència de Catalunya pel dèficit fiscal i la seva dependència a aquest dèficit encara els farà més. Doncs es veuran forçats a acomiadar a molt funcionaris que tenen de mes. Aquesta gent es tindrà que espavilar a buscar feina o muntar alguna empresa. Si no ho fan el consum baixarà però baixarà per tots els productes i no tan sols pels nostres. Es per això que és tant importat el nostre sector exportador, perquè serà per aquí on ens veurem forçats una mica a posar tots els nostres esforços per sortir de la crisis.
Per tant el comerç es veurà variat tal com està ara, però no per això vol dir que sigui dolent.
Catalunya podria pagar el deute que té si esdevé independent?
Catalunya si s’independitza hauria d’assumir els deutes que té actualment la Generalitat de Catalunya més la part proporcional dels deutes que té l’estat espanyol
– Tant si s’independitza Catalunya com si no ho fa, el deute que té inclòs la part proporcional amb Espanya, l’ha d’assumir igualment. Així que seguint dins d’Espanya no ens estalviem de pagar res.
– Si ens independitzem però, amb els diners que no ens espoliarà l’estat, 16.000 milions cada any, podrem afrontar els deutes millor que ara.
– La suma del deute de la Generalitat més la part proporcional del deute de l’estat espanyol, segons el número d’habitants, ens correspondria un 16% i aquesta suma ens faria un estat poc endeutat. S’ha de dir que si assumim el 16% del deute (passiu) , també reclamaríem el 16% dels actius de l’estat.
– Els mercats no tindrien problemes en finançar el nou estat ja que estaríem molt poc endeutats i molt menys endeutats que ara dins d’Espanya.
Quin és el «cost econòmic» de la independència? Catalunya començaria els comptes amb fallida?
Un estudi de les economistes Núria Bosch i Marta Espasa constata que el guany d’un estat català seria de 13.617 milions d’euros de mitjana anual, el 7,1% del PIB.
Aquestes xifres s’obtenen fent una estimació dels ingressos addicionals que obtindria l’estat català així com una altra estimació de les despeses extra que l’estat català tindria, precisament per la seva condició d’estat independent. Els càlculs s’han fet en base a les dades del període 2006-2009. El balanç final dingressos i despeses addicionals per a l’esmentat període quedaria com segueix:
Els calculs inclouen el deute públic actualment espanyol del que s’hauria de fer càrrec Catalunya. Es considera que Catalunya s’haurà de fer càrrec d’una part del deute que té l’estat espanyol i assumir un cost de finançament anual en concepte d’amortització i de pagament d’interessos S’ha calculat aplicant el pes de les despeses de l’estat a Catalunya en el període 2002-2005 sobre el total del cost financer anual del deute.
La conclusió final de l’estudi és que Catalunya, com a estat independent i partint de l’actual pressió fiscal i model de despesa del sector públic espanyol, obtindria clarament uns ingressos addicionals nets que es podrien dedicar a incrementar els serveis públics -més serveis, o de més nivell, o de més qualitat- o a abaixar els impostos.
Com quedaria Catalunya a nivell de tractats internacionals? Hi hauria aranzels? Es podria entrar a l’OMC o a l’espai Schengen?
Cal negociar-ho tot, pel que fa a les declaracions dels comissaris europeus es pot entreveure que buscaran una solució practica, la Unió Europea es un proces de Unió, no està dissenyat per desunir, posaria en perill tot el procés doncs estem en un moment molt delicat, per tant es podria mantenir de manera prou fàcil els acords internacionals signats per l’Estat Espanyol. Cal dir que la Unió Europea té una configuració molt diversa i a Europa hi ha moltes peculiaritats entre els acords entre Estats. Podrien tindre un model Suís o Norueg on no són part de la Unió però no tenen ni fronteres ni aranzels. Per tant tot es obert i depèn de la nostre voluntat.
Catalunya és un motor econòmic i un gran exportador de la UE. Molts dels productes que Catalunya exporta incorporen matèries primes que es compren a empreses espanyoles.
Ni a Catalunya li interessen els aranzels, ni a Espanya, ni a Europa ni a la OMC, ni a les 4000 empreses estrangeres que hi ha a Catalunya, per tant ningú apostarà per aquesta via, seria com iniciar el desmantellament del mercat únic europeu.
Podrà romandre Catalunya a la Unió Europea si es produeix un procés de secessió?
El cert es que no hi ha cap llei escrita sobre el que passaria en aquest cas, i per aixo la Reding aconsellava que negociéssim amb els espanyols. El que pot acabar passant es que Espanya acabi acceptant la entrada de Catalunya a la UE a canvi de que aquesta es faci carrac d’una part del deute espanyol, però tot es a negociar.
També caldria veure si realment ens fa cap falta ser membres de la UE o en tenim prou amb un tractat bilateral la pertinença a la WTO/OMC, que son els que regulen el comerç a tot el mon i que han deixat molt buida a la UE de contingut comercial encara que a Espanya no se’n hagin adonat encara. També podem ser a Schengen, es a dir que pots continuar viatjant amb el DNI, sense ser membre de la UE, com es el cas de Suissa i Islandia.
No només podrà romandre dins de la Unió Europea, si no que d’entrada, hi serà dins. Persones amb autoritat a la Unió Europea així ho confirmen:
– La comissària europea de Justícia, Viviane Reding, ha assegurat que la independència de Catalunya no té per què comportar la seva exclusió de la Unió Europea. Catalunya seguirà als mateixos organismes internacionals que està actualment Espanya, si no demana el contrari.
Si Catalunya esdevé independent, podré cobrar la meva pensió?
Sens dubte, i fins i tot amb més seguretat que ara. El sistema no acumula diners al llarg de la vida per a donar-los al final. El sistema va gastant els diners a mesura que hi entren. Per tant, els jubilats actuals són sostinguts pels treballadors actuals. Si ens independitzem ens trobarem amb la mateixa situació que ara però en un escenari més reduït: treballadors catalans pagant la pensió de jubilats catalans.
I donat que el nostre índex d’atur és més baix que la mitjana espanyola, això farà que les nostres pensions siguin més segures del que ho són les espanyoles.
Voldria afegir que en un repartiment dels Actius de l’Estat hi ha una petita part que estan reservades a pensions, si no recordo malament son 14.000 milions ( Ara en forma de bons de l’estat ). Sense aquests diners estic d’acord que podrien avançar, però d’entrada tampoc cal renunciar a la nostre part d’aquests diners.
En el cas que no hi ha acord entre el nou estat català i l’espanyol. Llavors es produeix una cosa molt interessant, que el estat espanyol encara té la obligació de pagar les pensions dels catalans que han cotitzat en el seu sistema per molt que visquin fora. Per tant difícilment no hi haurà acord.
Els empresaris estan en contra de la independència?
Apareixen informacions a la premsa de associacions espanyoles d’empresaris que estan en contra de la independència, altres com el president del grup Planeta que també està en contra. Tots els empresaris estan en contra de la independència?
La independència té un suport altíssim entre els empresaris. Això es deu bàsicament a que la independència incrementarà de manera exponencial la competitivitat de les empreses catalanes. Aquesta situació s’esdevé tant perquè hi haurà una millora de les infraestructures (corredor mediterrani, nacional II, etc), com perquè les empreses rebran suport econòmic per part de la administració catalana, com finalment perquè es reduirà la càrrega fiscal sobre les empreses. D’aquestes qüestions els empresaris en són molt conscients i, per això mateix, les principals patronals del País, PIMEC i CECOT, hi donen suport.
En una enquesta feta per PIMEC, el 66% dels associats estaven a favor de la independència. En una altra enquesta, feta als principals associats de CECOT, el 53% donaven suport a la independència. Pel que fa a la patronal Femcat, aquesta va donar suport a la independència a través del seu president després que aquest cop és la opinió majoritària dels seus associats.
A més, diferents gremis d’empresaris, com per exemple en aquest cas el dels derivats del ciment, animen al Govern a assolir l’estat propi.
Només trobem un cas de rebuig en la figura del propietari d’una editorial. En aquest cas, el Sr. Lara Bosch, fill d’un capità de les tropes franquistes, es va manifestar en desacord, més per motius ideològics que no pas empresarials.
Quant a Foment, la seva posició oficial es en contra, però hi ha una forta discrepància ja que quasi el 50% estan a favor d’un Estat propi
