Papier Mâché. Cartró pedra. Això seria actualment el procés de consulta sobiranista i la transició nacional que porta a terme el govern de la Generalitat. Procés i transició que hi són però sense aplicació pràctica. Generen estudis i formen organismes que hi dediquen el seu temps, però sense cap expectativa vinculant. Això és el que es desprèn de les declaracions deJosep Anton Duran i Lleida per al diari La Razón.
“En la pràctica, del procés sobiranista no hi ha res” assegura Duran. La qüestió no és, com han assenyalat ràpidament els representants dels partits crítics amb Duran, que parli així del procés quan ha donat suport a un programa electoral que és favorable a la consulta i al dret a decidir. Si parla de la independència d’una manera o d’una altra depenent del lloc on es troba, o de si li tremolen les cames o no quan tracta el debat sobiranista.
El que hauria de suposar motiu de desconcert és la seva manca de personalitat com a estratega, independentment de la posició real del líder d’Unió sobre la independència de Catalunya i la seva relació amb l’Estat espanyol. CiU sembla perdre vots en els sondejos recents. Duran hauria d’atorgar més contundència al procés polític engegat per la coalició de la qual forma part. Subratllant la seva rellevància pràctica, la seva solidesa.
