El procés sobiranista a Catalunya està provocant el que ja és una pluja de llibres antisobiranistes, que intenten qüestionar des de diverses perspectives el catalanisme en un moment decisiu. Alguns d’ells opten per la via de la ridiculització, i altres segueixen els tòpics habituals del discurs de la por. La suposada espanyolitat de Catalunya es presenta com la normalitat, i el catalanisme com una imposició espúrea. El discurs coincideix amb el difonen des de fa temps la FAES, el ministre José Ignacio Wert i Ciutadans. Són autors tant d’esquerres com de dretes.
Ramón de España, exarticulista d’El País i ara d’El Periódico, ha publicat ‘El manicomio catalán’ (La Esfera de los libros, Madrid 2013), un volum amb pretensions de ser divertit que reflexiona sobre el que considera un «deliri nacionalista». La tesi és que a Catalunya tot s’ha fet malament des de la transició, i que això va culminar amb la manifestació de l’11 de Setembre. «La manifestació obertament independentista de la Diada del 2012 s’ha de considerar la conclusió lògica a més de trenta anys de treball dur per part de Pujol i els seus amb l’ajuda dels partits independentistes minoritaris i dels que més haurien d’haver significat a oferir alternatives al nacionalisme, els partits de (suposada) esquerra com ICV i, sobretot, el PSC, entranyable colla de acomplexats -sempre preocupats per si són o no són prou catalanistes-. Per entendre’ns: el que va iniciar Pujol ho va continuar Maragall i ho va rematar Montilla», apunta la presentació.
Xavier Horcajo, experiodista de l’Avui i d’El País i des de fa anys presentador d’Intereconomía, ha publicat «La pasta nostra» (Editorial Sekotia, Madrid 2013), que fa una crítica al catalanisme des de la transició, centrat en Jordi Pujol i lligat a la corrupció. «La bandera catalana ha estat el refugi de conductes indignes», diu a la presentació del volum, que és recomanat a la web de Ciutadans.
L’asturià Gregorio Morán, articulista de ‘La Vanguardia’, ha publicat «La decadencia de Cataluña contada por un charnego» (Editorial Random House Mondadori, Barcelona 2013), que recull un conjunt d’articles càustics sobre la realitat catalana, observada des d’una visió espanyola desconcertada. Un apunt: «La Decadència de Catalunya abasta 17 anys d’història, un total de 46 textos que defineixen el present d’aquest país que ara és el meu perquè jo ho vaig decidir, un privilegi del qual no gaudeixen la majoria dels autòctons, obligats a viure allà on els va parir la seva mare, els agradi o no. D’aquí l’orgull de «xarnego», expressió utilitzada per qui va venir a treballar a Catalunya.
En el meu cas no té el més mínim sentit això de sentir-se integrat en la societat on vius, cosa que tampoc em passaria a París, Roma o Lisboa, perquè no aspiro a ser «xarnego agraït». Ni ells em regalen res, ni jo els beneeixo per la seva benevolència. Cadascú compleix amb el seu treball i la seva responsabilitat com a ciutadà. Punt».
Finalment Javier Montilla ha publicat «Los muros de Cataluña» (Anaya Multimedia, Madrid 2013), amb pròleg de l’eurodiputat del PP Aleix Vidal Quadras. El llibre presenta la realitat catalana com un règim opressiu, i en canvi dóna a l’antisobiranisme el caràcter de minoria agreujada. El món al revés habitual en els pied-noirs. ‘El debat sobre la independència de Catalunya ha assolit una inusitada intensitat després de 30 anys d’autonomia. El nacionalisme radical ha intentat dominar la batalla ideològica amb mites, falsedats, manipulacions i adoctrinament», indica a la presentació.
