L’altre dia va caure a les mans un incunable: un llibre de principis del segle XX que recollia els discursos de les Corts Catalanes entre l’any 1350 i el 1550. Una autèntica relíquia. En català antic, intercalant formes llatines i ple de cites bíbliques, reproduïa les intervencions dels prínceps catalans, dels reis de la Corona d’Aragó, dels nostres comtes i bisbes de l’època. Un recull de les intervencions dels tres «braços» o estaments de l’època: l’eclesiàstic, el nobiliari i el reial. El que eren les Corts Catalanes, el sistema parlamentari més antic d’Europa.
Les Corts més antigues d’Occident, que a dia d’avui es veuen limitades per la cotilla constitucional espanyol.
La Constitució espanyola del 1978 (CE) va ser un acord de mínims que els catalans acceptem amb l’esperança que ens traslladaria a la llibertat, però les successives interpretacions han aniquilat qualsevol esperança. El Tribunal Constitucional, quan no ho fan els polítics espanyols, ja s’encarrega de laminar el futur de Catalunya com a nació sobirana.
Però aquesta Constitució ja no és la nostra; molts no la vam votar, com si ho vam fer amb l’Estatut que va ser decapitat el 2010. En aquest text ja no tenim cabuda, ho haguéssim fet amb una interpretació molt generosa, però ja ha quedat clar que gairebé ningú a Espanya vol ser generós amb la nació catalana. Per a ells no hi ha altra nació que no sigui l’espanyola, «pàtria comuna de tots els espanyols». I punt.
Aquesta Constitució (CE) és la que branden per amenaçar, per suspendre l’autonomia (article 155) o per justificar una hipotètic-patètica intervenció de l’exèrcit (Article 8)
Mirant sempre al capdavant ha arribat l’hora de pensar en un nou marc constitucional. Aviat plantejarem fer un referèndum sobre l’estat propi. No crec que ens ho deixin fer els mateixos que van passar el raspall i van tombar l’Estatut. Després intentarem fer una consulta, que possiblement també s’enderrocaran. Arribarà llavors l’hora de la veritat, la de la declaració unilateral amb el suport del poble.
Per això cal anar pensant en el nou marc constitucional. Hem de començar a visualitzar com voldrem la Constitució Catalana per quan arribi el moment. La meva humil opinió és que ha de ser un text breu i no detallista, que hi càpiga tothom però sense arribar a la necessitat de reglamentar tots els àmbits de la nostra societat.
Més aviat ha de ser una declaració nacional de principis, un escrit que sigui la continuïtat de la Declaració d’Independència encaixant els principis, drets i deures dels catalans i les catalanes. Ja desenvoluparem les lleis que es requereixin després.
A la nova Constitució Catalana si que desenvoluparia un preàmbul que enllaci l’origen de la nació catalana i el Govern de la Generalitat i que esmenti el Parlament més antic. Tancant el cercle històric, fent palès que la que va ser una de les nacions més antigues d’Europa vol esdevenir ser ara un nou estat a l’Europa del segle XXI.
