“Déjà Vu”. L’expresident del govern, José Maria Aznar, va deixar-se entrevistar, sense plasmes de per mig, pel seu grup mediàtic més afí. És a dir, aquell que afirma que si Catalunya fos independent emigraria de Barcelona a Sevilla. I això que el seu president és català. En ple apogeu del cas Gürtel, i ara senyalat pel casament de la seva filla, l’expresident va acusar al diari El País de mentir constantment, i de difamar-lo. Això si, ell no té cap problema en difamar aFelipe Gonzàlez, quan afirma que el socialista disposava de tres-centes mil pessetes diàries quan era la Moncloa. El mètode del ventilador no falla mai! També va assegurar, referent el cas Bárcenas, que no va percebre més retribucions. Ni cap altre quantitat, i que està “convençut de que les comptes del PP són les legals i declarades davant del tribunal de comptes”.
“A toro pasado todos somos manolete”. Proverbi castís espanyol que escenifica que quan el perill ja ha passat tots som molt valents, i tots ho hauríem fet millor. Síndrome que sembla tenir, ara Aznar, quan es vanta de les seves polítiques i crítica les alienes. Durant el seu mandat, del que per cert recordarem que ens va enviar a la guerra, l’economia va créixer fortuïtament. És clar que les circumstàncies li eren propícies. Ara exigeix al president del govern abaixar impostos perquè “el càstig a les classes mitges està sent molt fort”. Titular electoralista!
L’heroi americà. Després de la seva especial relació amb G. Bush, el president de les FAES,organització sobradament democràtica, ha interioritzat prou bé la figura de l’heroi americà que tot ho salvarà. I doncs, arran de les seves paraules, tot apunta que l’home que va desafiar a la DGT preguntant-se “ qui t’ha dit que vull que condueixis per mi?”, tornarà en un futur no molt llunyà a liderar el país veí. Esperem que per aleshores nosaltres ja haguem marxat. Ja ho diu la dita, més val dolent conegut que bo per tornar a conèixer. Ai, si ve el llop!
