Catalunya està recuperant la seva independència d’Espanya. Però per què trencar ara, després de 299 anys? Anem a comparar la situació actual de català a les colònies americanes just abans de la independència.
Segons la BBC, «El 1763, els nord-americans van celebrar amb alegria la victòria britànica en la Guerra dels Set Anys, delectant-se en la seva identitat com els britànics i guardant gelosament els seus tan celebrades els drets que creien que tenien en virtut de la pertinença al que veien com major imperi del món. «No obstant això, només 13 anys després, les colònies van declarar la seva independència. Per què? Com que Gran Bretanya va tractar d’abolir seus més acariciats drets.
En 1765 el Parlament va promulgar la Llei del Timbre, per tal de pagar per la defensa de les colònies. Això va sorprendre als colons, que havien governat democràticament i que tributen a si mateixos durant més de 100 anys. Tot d’una es va sentir l’imperi s’havia tornat contra ells, robant-los una de les llibertats que més estimava: l’autogovern. Els colons van reaccionar amb hostilitat, que el Parlament va respondre amb les lleis Intolerables, 10 anys de lleis cada vegada més oneroses dissenyats per ensenyar als colons exactament qui estava al comandament. I amb cada nova llei, la indignació dels colons va créixer. El 1775, el rei va declarar que les colònies per estar «en rebel · lia», ia l’any següent les colònies van adoptar la Declaració de la Independència.
La situació actual és similar a Catalunya. Des de la mort el 1975 de Francisco Franco, els catalans han ajudat a crear un sistema democràtic de govern a Espanya que permet l’autonomia de cada territori nacional (com el País Basc, Catalunya i Andalusia). Sota aquest sistema, Catalunya obtingut poders cada vegada més grans d’autogovern, que va culminar en l’adopció de 2006, pel govern d’Espanya, d’Estatut d’Autonomia de Catalunya – alguna cosa similar a la constitució d’un Estat americà. Però la constitucionalitat de l’Estatut d’Autonomia aviat va ser desafiada per diversos grups, el més important és el Partit Popular de dreta, un grup obtenció d’un mínim de suport a Catalunya, però una majoria a la resta d’Espanya.
El 2008, les eleccions generals d’Espanya, el Partit Popular activament una forta campanya contra el català i l’autogovern basc, mentre que l’adopció de fortes símbols patriòtics nacionalistes i la retòrica que recorda a l’època franquista. La discriminació contra els catalans, la seva llengua, la seva cultura i el seu govern va començar a pujar ràpidament, i es va institucionalitzar amb la victòria del Partit Popular a les eleccions generals de 2011. Mentrestant, el Tribunal Constitucional d’Espanya el 2010 va anul · lar molts dels més importants d’autogovern clàusules de l’Estatut d’Autonomia.
Amb la crisi econòmica que colpeja dur des d’Espanya 2009, el govern anti-català a Madrid, ara controlada pel Partit Popular, ha promulgat impostos tan injust com la Llei del Timbre, gravar desproporcionadament catalans, mentre que en gran mesura la disminució de les despeses públiques a Catalunya. El Govern espanyol també ha aprovat una sèrie de lleis oneroses dissenyats per ensenyar als catalans exactament qui està a càrrec. I igual que els colons americans de l’antiguitat, els catalans han reaccionat amb hostilitat vehement. Com a resultat d’això, sembla que molts a Espanya que Catalunya és ja «en rebel · lia», i per al final de 2014, els catalans proposen seguir els passos de Jefferson, Franklin i Adams, en declarar la independència.
