Aquesta setmana, han estat protagonistes dos actors del procés, irreversible, cap a la independència de Catalunya. D’una banda, la banda catalana ha posat en joc el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. D’altra banda, la banda espanyola ha tret de l’armari el totpoderós Tribunal Constitucional. Pacte, diàleg, suma, poble, país contra Constitució, Constitució, Constitució…
El Tribunal Constitucional espanyol continua sent el més útil i eficient aliat del projecte independentista. Ja ens va donar un impagable cop de mà el 2010. Ara, torna a fer explícita la resposta sistemàtica que Catalunya ha rebut durant els darrers 300 anys de Madrid: la resposta de la força. En altres moments, de la força explícita, de la força bruta. Avui, de la força a cop de sentència constitucional.
Això és tot el que Espanya ens ofereix, porta tancada. Tancada al diàleg, a l’expressió de la voluntat d’un poble, a la democràcia. Benvinguts aquells que baixen de la utopia al procés sobiranista. Benvinguts aquells que perden la paciència esperant que Espanya ofereixi sortides raonables dins del seu Estat. Benvinguts aquells que desesperen cercant la llum del pacte al final d’un llarg túnel i només troben la llum del tren constitucionalíssim que ens ve de cara.
La millor resposta, la serenor de la indiferència, la serenor de la constància en el procés cap a la independència que passa per donar la veu al poble. Avui, la millor resposta activa, l’adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, un pacte que ha d’aixoplugar i ha de protegir tot el procés; un pacte en què tot el país, en què tots els demòcrates que entenem que el poble català té dret a decidir puguem impulsar un procés estrictament democràtic que resolgui el conflicte. I quan hi ha un conflicte com el que vivim obertament entre Espanya i Catalunya, podem fer dues coses: passar el corró constitucional sobre el profund malestar d’una part majoritària de la ciutadania catalana o votar, exercir la radicalitat democràtica.
Acabo fent una crida a tota la societat civil, a tots els ajuntaments catalans, a qualsevol entitat del nostre país que responguin al Tribunal Constitucional adherint-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El dret a decidir és un dret que tenim com a nació, però també és un dret que tenim com a ciutadans, com a societat civil. El Pacte Nacional és l’espai per transformar el procés en un projecte de tot el país, no només del Govern català, no només d’alguns partits polítics.
