La nova llei de llengües ha rebut la llum verda amb els vots del PP i del Partit Aragonés Regionalista
Els habitants de la Franja ja parlen a partir d’avui el lapao, segons les lleis de l’Aragó. Les corts aragoneses han aprovat aquest matí per 64 vots a favor – PP i el Partit Aragonés- i 37 en contra, la nova llei de llengües segons la qual el català de la Franja passa a anomenar-se llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO), de la mateixa manera que l’aragonès rep la denominació de llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP). I, per tant, el català i l’aragonés deixen de ser llengües pròpies de l’Aragó.
Aquesta nova normativa té més afectes que un simple canvi de nom, ja que per exemple incideix sobre els topònims i noms oficials del territori, que a partir d’ara ja no es podran escriure en català; també preveu la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, i reconeix el dret a rebre l’ensenyament de les llengües pròpies a les seves zones d’ús històricament predominant. També dicta que l’aprenentatge del català serà voluntari, i que es garantirà mitjançant «una oferta adequada» als centres educatius.
Els partits de l’oposició, en del debat parlamentari han estat molt contundents contra aquesta llei, el PSOE i el CHA han assegurat que “trepitja els drets de la ciutadania”. Concretament la diputada socialista, Mayte Pérez, ha denunciat que es tracta “d’un insult a la intel•ligència i un dels ridículs més espantosos que podria haver fet Aragó”, a més d’un “acte de regressió”. I ha assegurat que ells seguiran parlant aragonès i català “amb dignitat”.
Per la seva banda, la portaveu del CHA, Nieves Ibeas, ha denunciat l’obsessió del PP i del PAR per “deixar de nomenar les llengües pel seu nom” i ha assegurat que aquests dos partits només busquen “minoritzat les llengües minoritàries”. D’aquestes acusacions els dos partits que hi ha votat a favor s’han defensat al•legant que “és una llei que no va contra ningú” i que es realitza per evitar “malbarataments econòmics”.
Reacció de les entitats catalanes
Des de Catalunya la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha afirmat en un comunicat que anomenar lapao al català que s’utilitza en la franja aragonesa és una iniciativa «impròpia de la pràctica legislativa democràtica». I Plataforma per la Llengua ha denunciat que aquestes «mesures esperpèntiques i sense base científica s’emmarquen dins l’ofensiva contra el català i els drets lingüístics dels catalanoparlants engegada pel PP arreu».
També Òmnium ha qualificat de “barbaritat” aquesta notícia i han manifestat que costa d’entendre “quin mal pot fer la riquesa cultural de l’existència del català a l’Aragó, i quin mal veuen que els ha fet durant tots aquests darrers segles”. Com a explicació només consideren les ànsies de l’Estat per “culminar el projecte uniformitzador i d’atac a la llengües minoritzades que ja va iniciar Felip V l’any 1714”.
