Quan érem xiquets, a molts ens varen ensenyar que el discernir el bé del mal era un afer cabdal per anar per la vida. Més enllà de plantejaments reduccionistes, i amb el pas dels anys, podem copsar com en un món complex la divisòria entre bé i mal travessa de ple el terreny dels “interessos”. Així doncs, una de les claus per aquest discerniment necessari passa ineludiblement per a obtenir un criteri sobre la “legitimitat dels interessos”, per què sovint els interessos d’uns topen amb els dels altres.
Un criteri per a dilucidar la legitimitat o no dels interessos és observar si la realització d’aquests interessos manlleva la llibertat o els interessos dels altres.
Dic tot això per què l’ofensiva ideològica-propagandística dels unionistes, d’allà i d’aquí, frega, si no sobrepassa, qualsevol criteri ètic civilitzador on es suposa que l’opinió i la informació han de respondre al respecte i tolerància propis de la convivència democràtica.
Un altre criteri per a escatir el nivell de legitimitat dels interessos, podria ser l’observar el capteniment en vers l’altre, en el sentit de si la possible animadversió arriba al llindar en el que fa que la pulsió de dominació i sotmetiment de l’altre sigui invencible. L’odi, la dominació, la supremacia, el sotmetiment, la violació, son clars indicis de la subjugació i servitud del mal.
A Catalunya tots, uns i altres, sabem que la tolerància i la bonhomia han estat moneda de canvi en les relacions interpersonals. Gairebé tothom té algun parent o parentesc amb gen castellana, i crec que estarem d’acord en que sempre, majoritàriament, els catalans hem tractat a aquesta gent d’origen estranger com de casa. Que més podem dir?.
Els espanyolistes colonialistes, tal com malauradament era d’esperar, estan posant tota la llenya al foc per tal de“trencar la convivència” a Catalunya. El més recent és aquest vídeo produït i publicitat per a Tele Madrid en que es titlla al MH president Mas d’absolutista i totalitari, comparant-lo amb Stalin o Hitler, presentant batalla en la trinxera indentitaria de manera barroera i execrable.
Presenten, això no és nou, la normalització lingüística com a imposició…, obviant un fet cabdal i innegligible, que els catalans, a Catalunya, estem obligats a saber l’espanyol, si això no és una imposició de que estem parlant?
La troika hispana no ens considera res més que una anomalia, una particularitat folklorista i pintoresca, espanyola, i com a tal ens tracta, quan nosaltres aixequem la veu per a dir “SOM”, ells ens aixafen, ens passen la piconadora de l’Estat pel damunt sense contemplacions i ens tracten de nazis…, tot molt legítim. Com ens poden odiar tant?…
Mentre, les ordes colonialistes, confegides per nacionalistes espanyols, quintacolumnistes i botiflers, que fan?…, doncs adobar el terreny per tal d’aturar el procés de independència de Catalunya.
En “els Matins” de tv3 en Maurici Lucena, portaveu del PSC, titllava el procés de independència de “excursió”, no hi ha faltat “la Milagros” ni un altre senyor que es vanta d’ésser un mirall d’ètica, també socialista. Aquest darrer es queixava de que els independentistes “empenyem” a la gent, aquest paradigma de virtuts confon malintencionadament el fet de respectar les minories amb el fet de sotmetre’s-hi.
La senyora en qüestió s’ha encarregat diligentment a relativitzar-ho tot, i li ha faltat temps per a introduir l’aigua al vi, advertint-nos sobre la consulta i la conveniència d’introduir-hi una tercera qüestió, “vol un nou model federal?”. A aquesta senyora, com a tants d’altres unionistes, no els costa ni poc ni molt erigir-se com a intèrprets de “voluntat popular” qüestionant tant la manifestació de la diada com el resultat de les urnes.
Els unionistes acusen al govern de no treballar per a la consulta, si no de fer-ho per a la independència, fan tota mena de retrets, el més central és el de no tenir un capteniment “neutral”. Al·leguen que “fer estructures d’Estat és fer trampes”, per què pressuposen, diuen, que guanyarà el “sí”. Per al mateix raonament el no fer-les deu pressuposar que guanyarà el “no”, per què el “no” acudirà a les urnes amb tot el suport d’un Estat que fa segles que navega.
Tot plegat és una assetjament moral.
No podem pensar i creure cap altre cosa, entre d’altres coses per què aquests que qüestionen “el procés” no son capaços d’exhibir un argumentari mínimament reeixit, només menysteniment i insults.
Certament, l’assetjament moral i material, és la servitud del Mal ancorada a un fons abissal amb baules d’odi injustificat.
