La candidatura per un Procés Constituent impulsada per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres continua sumant adhesions, i ja és a tocar de les 30.000. Mentrestant, Forcades i Oliveres han començat a explicar a peu de carrer en què consisteix el seu projecte. Fa uns dies, Forcades participava en una trobada a l’escola Els Encants organitzada per Encants en lluita, un grup de famílies i mestres que s’han organitzat en defensa de l’educació pública. En aquest vídeo, hi explica la diferència de Procés Constituent amb entitats com l’ANC i Òmnium Cultural, defensa que el debat social no es pot deixar per l’endemà de la independència i concreta algunes de les seves propostes.
[vimeo]http://www.vimeo.com/65549202[/vimeo]
‘Per què hem de començar demà passat? Comencem avui’, defensa Forcades, que diu que hi havia un espai social sense omplir i que Òmnium i l’ANC n’ocupaven un altre: ‘Són entitats pel dret de decidir en qüestió nacional, i tenen aquest encàrrec social, que és molt important. Però hi havia un espai polític i social per a una iniciativa que fos clarament rupturista des d’un punt de vista social’.
‘Ara s’han de parlar i estudiar les mesures del manifest. Què vol dir expropiar la banca? Tots tindrem els diners sota el llit? No en tindrem? Hi haurà caixes que no es lucrin amb els diners? Sobre l’exèrcit, hi ha unes despeses de 53 milions a l’estat espanyol cada dia. Recordeu la marató de TV3 que deia que havien recollit 4 milions i semblava una cosa extraordinària? Això són dues hores de despesa militar. Tot plegat ens fan veure que la cosa no s’ha de canviar només una mica, sinó que ha de ser un canvi radical. Pacífic i democràtic, però radical’, sentencia.
A més de l’existència d’un espai social per omplir, també defensa el naixement del projecte perquè, al seu parer, ‘el moviment dels indignats de base no tenia cap candidatura per presentar-se a les eleccions’. En aquest sentit, explica que la candidatura no neix amb voluntat de governar sinó per obrir un procés constituent: ‘Primer impulsem un debat d’assemblees locals que discuteixin tots aquests punts socials, i també el nacional, perquè si no tenim la capacitat de declarar la sobirania plena, tot això no es podrà pas canviar. Si les assemblees tiren endavant, es farien primàries entre tots perquè sortís una llista de candidats que anessin a les eleccions i, en cas de guanyar, l’endemà proclamessin un període constituent.
És a dir, que comencés oficialment, legalment i legítimament un període a tota la població per discutir totes aquestes qüestions. I mentre dura el procés, uns dos anys, d’alguna manera s’haurà de governar. O sigui que mentrestant aprofitarem per expropiar la banca i les energètiques! Que si després surt que volen tornar a la banca privada, almenys haurem passat dos anyets amb un projecte social diferent.
