El govern té un informe secret que xifra en 162.000 milions d’euros el cost de les reparacions de guerra
Atenes deu 240.000 milions d’euros dels plans de rescat del país -amb Berlín com un dels principals contribuents- i ara es planteja esgrimir una factura històrica per intentar canviar el tauler de joc. El govern conservador d’Andonis Samaràs té sobre la taula un informe secret basat en centenars de documents de l’època que acreditarien, segons ha filtrat la premsa local, que el cost de l’ocupació nazi va ser de 162.000 milions d’euros, un 80% del PIB del país.
El diari progressista To Vima se’n va fer ressò fa uns dies amb un titular a tota plana: «El que ens deu Alemanya», en què explicava el contingut de l’informe secret elaborat per 80 experts que han revisat 190.000 pàgines de documentació de l’època. No queda clar si el govern de Samaràs està disposat a destapar la caixa dels trons amb la seva coreligionària, la cancellera Angela Merkel, però, de moment, la pressió del carrer l’ha portat a obrir el dossier. També hi ha dubtes sobre la viabilitat legal d’un recurs al Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia.
El deute històric d’Alemanya amb Grècia té dos capítols: el cost de la reconstrucció de les infrastructures (que organitzacions gregues havien calculat en uns 108.000 milions d’euros) i un crèdit que les autoritats nazis van imposar al Banc de Grècia per pagar els proveïdors i els salaris de les tropes ocupants. Aquest segon concepte és el que tindria més opcions de ser reclamat als tribunals.
«Els alemanys diuen que no pensen posar ni un euro més a Grècia i que cal imposar l’austeritat, cosa que demostra una memòria molt curta: durant la major part del segle XX Alemanya va ser un dels principals deutors del món i, de fet, el seu miracle econòmic no es podria explicar sense la condonació massiva del seu deute i una política per promoure el creixement després de la Segona Guerra Mundial», explica Albert Ritschil, historiador econòmic de la London School of Economics.
Després de la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles va exigir a Alemanya una indemnització als vencedors de milers de milions de marcs or que va portar a la fallida de la República de Weimar.
«Era evident que l’enorme deute alemany després de la gran guerra no va ajudar a consolidar la democràcia a Alemanya i que no es podia repetir la mateixa política», explica Joachim Voth, historiador econòmic de la UPF.
Condonació del deute de Berlín
Després de la Segona Guerra Mundial, els aliats, preocupats per aturar l’avenç del comunisme a Europa, van voler que no es repetís l’error. El 1953 el Tractat de Londres va perdonar la meitat del deute alemany i va ajornar el pagament dels interessos dels préstecs estrangers fins després de la reunificació alemanya, que va arribar l’octubre del 1990.
De fet, Alemanya mai va arribar a pagar les reparacions perquè no hi va haver un tractat de pau de la Segona Guerra Mundial: Berlín argumenta que amb la reunificació la guerra va quedar tancada, i tots els deutes, saldats. Les reparacions de la Primera Guerra Mundial van acabar de pagar-se el 2010, 92 anys després de la fi del conflicte.
El rerefons d’aquesta història és el greu impacte sobre l’economia grega de les polítiques d’austeritat patrocinades per Merkel. Molts es pregunten per què la democràcia grega no pot tenir l’oxigen que es va insuflar a Alemanya per sortir de la crisi de postguerra: la condonació del deute i el Pla Marshall per accelerar la reconstrucció.
«El problema no és el deute, que és només un símptoma i no la causa dels problemes polítics i econòmics. El que posa en perill la democràcia a Grècia és l’excessiva austeritat imposada per la troica , que condueix a una caiguda del consum, un baix creixement i més dèficit. Estem destruint Grècia bàsicament com vam destruir la democràcia alemanya a principis dels anys 30: dessagnant l’economia fins a la mort amb una combinació de retallades a la despesa i augment d’impostos», explica Voth. La seva recepta: «La gent creu que no hi ha alternativa, però no és cert: hauria estat més barat per a la comunitat internacional finançar un programa de creixement a Grècia que continuar insistint sempre en l’austeritat».
Atenes manté secret l’informe dels experts i el ministre d’Exteriors, Dimitris Avramopoulos, s’ha limitat a dir que el país no renuncia a les reparacions i a deslligar la qüestió del rescat. Però l’opinió pública pressiona sobre el govern, molt qüestionat al carrer, perquè doni algun senyal de dignitat nacional contra els plans d’austeritat de la troica . No queda clar si Grècia anirà als tribunals internacionals o negociarà en secret a Berlín per no destapar la capsa de Pandora que obriria el camí a altres països per reclamar velles factures.
