Algun psiquiatra o sociòleg del segle XXIII haurà d’explicar l’estrafolari fenomen que s’ha produït a Espanya en relació amb Catalunya els darrers 30 anys. Es tracta de la curiosa forma del “cafè per a tothom”, segons la qual totes les autonomies han criticat (a priori) qualsevol concessió que l’Estat fes a Catalunya en matèria de finançament o competències, per després reclamar (a posteriori) exactament el mateix que demanava Catalunya.
Així, tenim la paradoxa que, el 1995, la cessió del 15% de l’IRPF a Catalunya era vista a Madrid, Andalusia i Extremadura com la fi de la unitat d’Espanya, mentre que el 2013 està cedit el 50% de l’IRPF a tothom, i Espanya està més unida i collada que mai. El súmmum de la paradoxa va venir donat per la “clàusula Camps” de la darrera reforma de l’Estatut valencià: el PP criticava qualsevol cessió a la Generalitat de Catalunya, alhora que reivindicava que, si els catalans l’obtenien, la Generalitat Valenciana es reservava el dret de reclamar-la també.
Per més que critiqui ara Monago, Extremadura s’ha beneficiat de tot el que ha aconseguit Catalunya els darrers 30 anys. Per als catalans, els insults i les pinyes, i per a la resta, els beneficis. Això ha estat el “cafè per a tothom”.
Però sembla que hi ha una certa justícia divina, o potser només poètica, perquè aquells que havien viscut del “cafè per a tothom” s’arrisquen ara de morir pel mateix procediment. El raonament és molt simple i molt bèstia, és a dir, molt espanyol: el PP vol asfixiar a Catalunya costi el que costi i, com que no es pot dissenyar una asfíxia a mida per als catalans, això implica que cal una asfíxia estil “cafè per a tothom”. El govern de l’Estat acaba d’aconseguir de la Unió Europea un marge pressupostari de 33.000 milions per al 2013: 32.000 milions se’ls reserva l’Estat i els altres 1.000 milions es concedeixen graciosament a les comunitats autònomes.
Els números no poden ser més eloqüents, i Mariano Rajoy va a totes. Durant uns mesos, es va dubtar si Rajoy cediria als barons autonòmics del PP, tan asfixiats econòmicament com Artur Mas. No serà així. El PP, El Mundo i la FAES volen liquidar Catalunya i si, a més, s’enduen per davant tot el sistema autonòmic, encara millor per a ells: una propineta. Pobre Monago! Pobre Alberto Fabra! Pobre Bauzá! Pobra Cospedal! En aquest cas, “cafè per a tothom” significa misèria per a tothom.
