Dues són les estratègies primordials que un Estat adopta per a intentar avortar un procés d’independència geopolítica dins del seu territori: la seducció i la repressió. L’Estat espanyol les ha sopesades i n’ha fet la seva elecció.
Una oferta que seria menys costosa per a Espanya que la secessió de Catalunya.
La repressió : descartada l’ocupació militar per la repercussió negativa en l’opinió pública internacional i perquè uniria tots els catalans al voltant de les seves institucions, el Govern espanyol la formalitza amb l’ofec econòmic, accions hostils continuades amb l’ús del Tribunal Constitucional contra els elements simbòlics de la identitat catalana, la llengua i la senyera i el descrèdit humiliant arreu del Govern i institucions i del renom i prestigi de Catalunya.
No és sorprenent que el Govern espanyol hagi adoptat el camí de la repressió econòmico-cultutal-institucional i no el de la seducció, ja que aquest li comportaria un altíssim cost electoral a Espanya i aquell li reporta guanys i aplaudiments. I en qualsevol cas la duresa pot alleugerir el preu del fracàs de l’estratègia, ja que Espanya i el Govern espanyol s’han adonat que el procés d’independència no té aturador.
No ens sorprengui, doncs, l’ultim informe de l’Advocat de l’Estat, és l’esperable del Govern espanyol, com ho fou el que emetí a instàncies del Govern del PSOE sobre l’Estatut.
El Govern espanyol, del PP o del PSOE, recolzat per l’opinió pública espanyola, mai no ens cedirà la nostra independència, caldrà prendre-la.
