«La coherència i fermesa de Mas vers la qüestió nacional rau a l’origen de l’escridassada ja que intueixo que ben pocs dels xiuladors han patit les conseqüències de les retallades»
Fa uns dies una bona amiga va anar a dinar a casa de la família del seu xicot a la part alta de Barcelona. La meva amiga gironina ella tot d’una li pregunten a taula: “Oye Maria por qué le llaman Girona si siempre se había dicho Gerona”. El grau d’estupefacció que va experimentar, segons confidència seva, només era comparable amb la vergonya aliena que devia passar.
No descobrirem ara que en el nostre país especialment a certs barris de la ciutat comtal existeixen persones que detesten i lamenten la catalanitat que, per força, han de viure. Aquesta classe de gent, pot ser o no nostàlgica del franquisme, d’esquerres o de dretes però són molts d’ells obertament o passivament anticatalans. Ni volen comprendre ni entenen la raó per la qual a Catalunya, i a la ciutat de Barcelona en particular, la llengua a protegir és la catalana i que els símbols d’identitat han de ser i seran els catalans. És gent que sovint s’omple la boca parlant d’universalitat que per ells, per norma força general, sol ser tot allò que té que veure amb Espanya i la seva cultura i llengua. Gent que encara creuen amb allò de que parlar castellà fa fer fi i que la nostra és una cultureta localista i feréstega. Uns són autòctons i d’altres han vingut de punts diversos de la geografia espanyola, ben sovint, de la mà de les estructures burocràtiques de l’estat. Que un gran atleta com Rafa Nadal que en d’altres ocasions ha xerrat en català ahir no fes que ningú pensi que és una coincidència. Ho deixo aquí ja que qui ho vol entendre no li calen massa explicacions.
Essent on era no ha d’estranyar gaire que el president Mas fos ahir xiulat per una part del públic i que, per contra, un editor barceloní castellanitzat o el president d’un gran banc no ho fossin. Artur Mas representa per molt d’aquesta gent un home compromès amb el país, amb la seva gent i, en definitiva, amb les aspiracions lògiques i merescudes de tot un poble. La seva pròpia evolució palesa que es troba al costat del mateix camí recorregut per una part molt significativa de la ciutadania. La coherència i fermesa de Mas vers la qüestió nacional rau a l’origen de l’escridassada ja que intueixo que ben pocs dels xiuladors han patit les conseqüències de les retallades. Aquí de nou molt se’n podria parlar ja que tots a aquestes alçades hauríem de saber que la Generalitat retalla per tres grans motius i per aquest ordre: espoli fiscal espanyol, crisi global i desastre financer de l’avui oblidat tripartit.
A la passada diada de Sant Jordi dels vint-i-cinc llibres més venuts divuit eren en llengua catalana. Una molt bona notícia que ens ha d’alegrar. Hem de continuar, però, restant vigilants ja que la lluita d’aquest poble és llarga i feixuga però les vendes de llibres pel dia del Sant patró evidencien que malgrat la dura crisi que patim hi ha moments per l’esperança i les bones notícies.
