Els únics qui porten diversos anys obsessionats amb la situació kosovar, atribuint-li una importància desmesurada i convertint-la en peça crucial de la seva política exterior, són els governants espanyols, des Rodríguez Zapatero a Rajoy i des Moratinos a García Margallo
A un article a El País l’historiador Joan B. Culla ha dit que Kosovo s’ha convertit per a l’Espanya oficial «en el mirall de les seves inseguretats» perquè l’Estat l’hi atorga «una importància desmesurada«.
L’autor de l’article ha recordat que el passat 18 d’abril el ministre Margallo «va insistir a no veure motius» per a un canvi de l’actitud espanyola sobre Kosovo: «El mateix president Rajoy ha reiterat fa tres dies que Espanya no reconeix Kosovo perquè Espanya no creu en les declaracions unilaterals d’independència«.
«Quan la sobirania de Kosovo ja ha estat reconeguda per més d’un centenar de països, […] la rebutgen estats tan poc modèlics com Bielorússia, Xina, Cuba, Iran, Rússia, Veneçuela o Kazakhstan» ha recordat Culla.
Sense comparar democràticament Espanya amb aquests països, Culla ha sentenciat que la postura d’Espanya no respon a un «pruïja democràtica ni a una sobredosi de jurisdicció«: «La clau de la seva obsessió malaltissa [és que] Kosovo s’ha convertit per l’Espanya oficial al mirall de les seves inseguretats, de la seva por a la ruptura interna«.
