Si ens cenyim a la lògica democràtica, finalment el que ha de succeir serà inevitable, en això apel·la el president Mas quan diu que s’ha de donar veu al poble i aquest és també l’acord amb ERC, senyor Junqueras al capdavant, per a posar el Futur de Catalunya en mans del poble català.
Molt bé, però no podem perdre de vista un munt de factors “compositius” que poden alterar l’estat d’ànim i de l’opinió pública a Catalunya i modificar el procés, de fet els unionistes esmercen habilitats i energies en aquesta direcció nit i dia sense aturador, “non stop”.
Com bé es diu uns mesos en política son una eternitat, i els unionistes espanyolistes es donarien per a satisfets en des-incentivar als independentistes necessaris per tal que no obtinguéssim la majoria necessària. En això s’ocupen.
Els quintacolumnistes i sabotejadors van fent la seva feina d’introduir dubtes, incerteses, fantasmes, perills, amenaces velades, etc, mentre l’Estat va escanyant-nos més i més cap a la fallida, mentre intenta forçar la llengua amb la pretensió de fer passar el castellà, per a mi clarament espanyol malgrat l’opinió de molts, per a “llengua pròpia”….
En Rajoy es reuneix amb els dirigents de “La Caixa” i altres organitzacions financeres amb seu a Catalunya, els telepredicadors okupen els mitjans de comunicació de masses, i els unionistes assetgen al govern al parlament amb demagògia barata tan immediata com eficaç…. Per si això fos poca cosa alguns membres de la coalició de govern es passen la voluntat dels votants, els seus, per l’arc del triomf sumant-se al seguit de kakofonies amb que es pretén des-incentivar als independentistes més tebis. “El que voleu és molt bonic però no pot ser, us haureu de conformar amb un nou encaix a Espanya”…, o, “…hem d’esperar”…, que potser les granotes criaran pèl algun dia?…
Amb tot, el president Mas diu que el pla continua endavant, i rep als representants de l’AMI que estan posant en marxa la “sobirania fiscal”, i les organitzacions civils que treballen per a la independència no afluixen. Per a primers d’estiu tindrem enllestida la “llei de consultes” i el “Consell Assessor per a la Transició Nacional” ens oferirà la seva versió del què i com hem de fer-ho en diferents escenaris. A mi, i crec que a moltes catalanes i catalans, m’interessa especialment conèixer en opinió d’aquest “Consell” les implicacions de “saltar el mur” que és indefectiblement, a criteri meu, el que haurem de fer sí o sí si volem esdevenir independents.
En les darreres eleccions al Parlament hi vam concórrer els catalans per a saber si volíem un referèndum per a la Independència, va guanyar l’opció per al dret a decidir, alguns dels que vam votar aquesta opció fan campanya per al “no”, però el que un servidor vol saber és quin pla de viabilitat alternatiu per a l’Estat Català té CiU per a quan es confirmi que la consulta no es pot realitzar “legalment”…
Ara per ara podem creure i pensar que ERC no descarta la Declaració de Independència del Parlament de Catalunya però no sabem que en pensa CiU per què no s’ha pronunciat formalment, tot i que el president Mas va dir l’altre dia que la Declaració no era tan democràtica com la consulta…. Bé, per a la diada d’enguany s’ha d’acabar aquesta ambigüitat i aquesta angunia, si l’Estat no vol que escatim quants ciutadans de Catalunya volem ser lliures, haurem de votar al Parlament per a dilucidar-ne la proporció i tot seguit, si som majoria solvent, encarar la DUI.
L’únic sentit que tindria esperar, fóra que l’Estat estès interessat en fer el referèndum per tal de si guanyés el “sí”pactar els termes de la separació, altrament esperar més no té ca sentit ni treu cap a res.
