La imputació de Cristina de Borbó, filla del rei d’Espanya, per les seves presumptes relacions amb el cas Nóos no és més que un episodi més de la patètica història d’aquesta família que des que va arribar a la península ibèrica, i d’això en fa poc més de tres-cents anys, no n’ha fet ni una del dret.
Regits per unes lleis successòries que han trampejat quan els ha interessat, han governat la corona espanyola amb uns tripijocs amb els que han provocat guerres únicament per defensar els seus interessos personals, han estat els causants i responsables de la immensa majoria de morts durant els segles XVIII i XIX i alguns dels del XX. De deu Borbons que han regnat i de tots els que no han regnat -com aquell exiliat a Estoril, que deuria passar gana el pobre- els que se’n salven es poden comptar amb els dits d’una mà i encara ens en sobren. Han venut Espanya quan els ha convingut, s’han aliat amb colpistes, han estat còmplices de les pitjors de dictadures, i a sobre, s’han erigit com a garants d’una unitat espanyola que precisament en el fet de necessitar un garant demostra la seva feblesa.
En el fons els Borbons només han servit un interès, el familiar, i encara hi ha qui els defensa. Ens ho hauríem de fer mirar.
