Jo no sé si alguns polítics són ximples o ho fan veure. Hi ha una crisi econòmica que ningú no se la imaginava fa poc. La corrupció entre alguns polítics és manifesta i, si bé hi ha afectats de la majoria dels partits polítics, des de fa anys més que sospites graviten sobre al partit del govern espanyol. El forats bancaris més increïbles i que han portat a l’Estat al rescat, és digui amb els eufemismes que es vulgui, estan ocasionats per polítics o amics de polítics posats a banquers. Sense anar més lluny, el forat més impressionant de la banca té el seu origen en la política centralista espanyola que volia tenir el banc més gran a Madrid i les amistats d’Aznar. El Banc d’Espanya no està molt allunyat de la política i la seva gestió va ser com per passar als manuals de la ineptitud si és que només va ser això i no una manera esbiaixada de gestionar. Els banquers més inútils s’han jubilat han pensions exorbitants com a premi a la seva gestió mentre desnonaven i deixaven famílies senceres a la misèria i sobre encara els exigien pagar un deute. I la justícia muda. És legal.
La crisi europea és la crisi de la banca, però la crisi espanyola és una mica més que això. Milions de persones a l’atur i no sé calcular quantes amb amenaces de desnonament i altres que s’ho veuen venir perquè ja no saben d’on treure els diners o la feina per tenir-los. Els bancs en lloc de donar crèdits per afavorir el creixement els han dedicat a altres lloables menesters. La connivència entre poder polític i bancs en crisi és notòria i la legislació espanyola, en lloc de defensar al més feble, defensa el més fort, és la llei que no han fet els jutges. Veiem que els bombers es neguen a ajudar a desnonar, la policia se sent incòmoda, els notaris no veuen correctes moltes clàusules hipotecàries, els jutges es posen de la banda dels febles sempre que ho poden fer,…
Arribat a aquest punt, apareix gent que diu “prou” i es mobilitza. No com el 15-M que no defensava res concret, que era més anti-sistema que altra cosa i que si bé va ocasionar problemes ciutadans, no va immutar massa la política perquè no tenia cap objectiu concret o assolible en aquell moment. Es mobilitzen persones que defensen una cosa que la majoria dels ciutadans trobem justa, el dret a l’habitatge, evitar que la gent sigui expulsada de les seves llars a causa d’una crisi que ells no han provocat per els que l’han provocat. Estic, com sabeu, parlant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Veig al Partit Popular escandalitzat perquè la Plataforma va darrere dels polítics que consideren responsables, per acció o omissió, dels problemes hipotecaris. Jo no sóc dels que defensa empaitar ni escarnir la gent, però em temo que fins i tot als que no defensem això, ens genera simpatia el moviment. Tinc un cert debat intern sobre si està bé que m’agradi, però, avui, més aviat m’agrada.
Surt una política del PP a comparar el moviment de filoetarra. Jo no sé si a les dirigents, perquè són dones, si més no és el que veig i llegeixo, els agrada Bildu o Sortu, però la gent normal diferencia les 
coses. Estan defensant el que consideren just i això és el que veu la gent.
Rajoy diu que no és democràtic ni just que s’assetgi i s’intimidi persones i que el respecte als altres és un valor bàsic de la democràcia i que, per tant, qui no el compleixi mostra una actitud antidemocràtica. Potser té raó Rajoy, però havia d’haver pensat abans, quan no ha mogut un dit en defensa dels més febles. Li amoïnava més introduir els toros a Catalunya que els afectats per les hipoteques.
Ara el Ministeri de l’Interior ha dictat una instrucció, que ja s’ha distribuït per totes les comissaries, que assenyala que la policia haurà d’identificar per sancionar els que participin en actes de fustigació i assetjament a membres de partits polítics o a seus de partits. A més, els agents podran detenir-los si es tracta d’actes constitutius de delicte. El Sindicat Unificat de Policia, a través del seu portaveu, José María Benito, ha considerat l’orde una “barbaritat” i ha advertit que deixa els agents en una situació perillosa i compromesa. Ha recordat que la missió de les forces de seguretat és protegir qualsevol persona que se senti amenaçada, sigui polític o no, i evitar que es perpetrin actes delictius contra ella. D’aquí a identificar i sancionar persones sense que hagin comès cap infracció i proposar detencions, ha subratllat, és una altra cosa: donar una volta més de rosca a la llei de Seguretat Ciutadana. També el secretari general de la Confederació Espanyola de Policia (CEP), Ignacio López, ha assenyalat que la Instrucció no hi ha res grinyoli però sí que resulta paradoxal els reflexos que té la Secretaria d’Estat i el Ministeri a fer aquest tipus de recordatoris quan els afecta als diputats o membres de partits polítics, quan, però, en altres ocasions que afecten el comú dels ciutadans, pateixen de manca d’aquests reflexos. El govern espanyol es mobilitza ràpidament quan els problemes afecten als seus, però, pel que diu la policia, no passa igual en altres casos.
No m’estranyaria que qualsevol dia sortís una plataforma en defensa dels afectats per les preferents, una estafa legal que ha deixat una gran quantitat de gent humil que havia posat els seus estalvis i que si hagués sabut el risc que comportava no els hagués posat.
Jo no sé de quants diners parlem amb hipoteques i preferents, però potser si els 40.000 milions en lloc d’anar als bancs directament per recapitalitzar-los haguessin servir per amortitzar hipoteques i restituir preferents, les coses anirien millor. Finalment els pagarem tots. Prefereixo 
que els meus diners ajudin a la gent que ho necessita.
Torno a la frase amb la que he començat, no sé si alguns polítics són ximples o ho fan veure. Em serveix per parlar del cas de Catalunya, de la independència. Si els polítics espanyols haguessin fet servir el cervell en lloc d’una altra part de l’organisme per pensar, avui no tindrien el problema de la independència de Catalunya. Benvinguda sigui la “seva virtut”. Jo espero que continuïn pensant amb aquest sistema tan pobre en neurones. Ells tenen el poder i el poder desgasta, no tenen el patrimoni de la corrupció, està arreu, però qui té les lleis i la justícia a les seves mans és qui té l’obligació de legislar i aplicar la justícia, de manera justa. Quedaran més desgastats que ningú.
Els catalans no podem veure res de bo en pertànyer a Espanya. Tenim corrupció? És clar i no em refereixo a imputats, em refereixo al país, estadísticament ens toca una part i les lleis són les mateixes, però no les hem fet nosaltres. La culpa de tant desencert se l’emportarà el govern espanyol. Espanya porta segles legislant i nosaltres no. Que continuïn així, que ens collin, que ens menystinguin, com passa amb les hipoteques, si les dones es posen al davant ens alliberarem aviat. No cal que estiguin al Govern ni al Parlament, només que estiguin al davant d’organitzacions ciutadanes, que es calcin els polítics. Ja en tenim un parell al davant. Sempre m’han agradat les dones, i no ho traieu de context. Fan la política diferent que els homes. Clar que em podríeu dir que no voldríeu Margaret Thatcher o Angela Merkel, però estareu amb mi que han canviat coses i han deixat marca. Només es qüestió d’encertar.
