Fa ja algun temps que vàrem remenar conceptes com el “número crític”, aquest “número crític” que és el que produeix un tomb en el comportament global dins una comunitat. En el cas de Catalunya en pocs anys hem passat d’ésser uns grupuscles més o menys aïllats d’independentistes a ésser-ne una majoria palmària. Una nació ni s’improvisa ni es genera per a decret, i si això ha estat així, és per què els catalans som un cabal profund que ve de lluny.
En l’etapa que hem deixat enrere, malgrat totes les desavinences i errades, vàrem complir amb el que era substantiu d’aquell moment de procés, confegir aquest estat crític d’opinió favorable a la independència del nostre país, i que el procés entrés com a una prioritat política en el si del Parlament.
Abans de continuar amb el relat convé assenyalar que tot i haver acomplert amb el més substantiu de l’etapa de procés, queden serrells no suficientment solucionats, la majoria és suficient?, està suficientment consolidada?.
Ara ens trobem en un moment del procés especialment dur, fent una analogia esportiva podríem dir que estem fent el “Tourmalet”. En aquestes circumstàncies el defalliment és una amenaça constant, més encara quan l’Estat espanyol se n’encarrega amb afany de procurar-nos “la pàjara”. Aquestes circumstàncies tan penoses i lamentables son fruit d’una estratègia destinada a dinamitar el procés, uns, davant aquesta penúria sense nom frisen més que mai per assolir el cim, i els altres, senten l’irrefrenable pulsió d’abandonar, de tirar la tovallola, fent-se còmplices dels quintacolumnistes i sabotejadors.
Aquesta etapa del procés té com a substancial el acomplir amb un seguit de “cerimonials protocol·laris”, que molts opinen que ens els podríem saltar, sobre tot els qui frisen per a fer el cim tot fugint de les angunies i misèries, però la qüestió és que hem d’arribar-hi tots junts, i per això és important que els més pusil·lànimes puguin seguir pedalant, ni que sigui a empentes i rodolons, amb l’avituallament del “dret a decidir” a lloms d’una llei de consultes declarada inconstitucional i il·legal.
“La salvació” és en el cim però no hem de morir en l’intent.
Ara hem de seguir sumant, hem d’estar atents a les propostes dels que pretenen sabotejar el procés sumant-s’hi, per exemple, amb la pretensió d’afegir preguntes que aigualeixin el vi, i hem de ser conscients que ningú ens estalviarà les angunies i les misèries de l’ascens, ans al contrari, ens les augmentaran tant com sigui possible, i hem de saber també que guanyarem la llibertat, si anem tots junts, aquesta és la condició, i és per això, justament, que els espanyolistes fan i faran tot el possible per a dividir el gruix de la nostre unitat, intencionant que els uns vulguin fer el cim per al seu compte i que d’altres contaminin als catalans amb el desànim.
Hem de seguir pedalant, junts.
Els que siguin propensos als atacs de nervis, si us plau, preneu-vos una til·la, o dues.
Per altre banda, l’ofec financer de la Generalitat continuarà tot i que l’Estat facin com que volen donar-nos peixet, entre d’altres coses per què l’Estat està en fallida, encara que de moment el salvin fent un dèficit molt allunat del que se suposa que haurien de fer. L’Estat deixarà caure Catalunya en fallida?…, això acceleraria el procés, i això és assumir un risc no controlat en absolut. Ven aviat ho sabrem.
Serens, a coberta i llests per a la maniobra…cenyim!!!!.
