El Govern està desesperat. La situació financera és dramàtica i sense vies aparents de solució ni a curt ni a mig termini. Pel que afecta a la tresoreria no hi ha per on sortir-se’n. Altra cop llegim que la Generalitat torna a ajornar un pagament a les farmàcies. El nou retard correspon a la factura de les receptes dispensades al febrer, que ascendeix a 103 milions d’euros i el govern ja acumula un deute amb els apotecaris de 297 milions. A les universitats ens més de 200 milions d’euros. No en parlem del que deuen a organitzacions que presten serveis socials, empreses… El resultat és que ofeguen molta gent i es deterioren els serveis.
Si parlem de pressupost, el deteriorament encara és més gran. Mas-Colell està fent mans i mànigues per tal d’aconseguir que el dèficit pressupostari autoritzat sigui del 2%. No sabem si ho aconseguirà o no, però sigui quin sigui el resultat, serà un desastre. Ens poden matar de gana o amb cianur, però ens mataran.
Artur Mas ha tocat a sometent i ha reclamat el suport de totes les forces polítiques parlamentàries, sobretot les que comparteixen els valors de la catalanitat i el país per superar la crisi i aprovar els pressupostos del a Generalitat, malgrat siguin uns comptes incòmodes i impopulars. Mas ha insistit que el país viu una situació complicada, d’emergència nacional i de supervivència de l’autogovern.
Mas també ha dit que podem fer sobresortir el país perquè té recursos, gent, energies i actius suficients per sortir-se’n. Jo no veig les coses com Artur Mas. Si que comparteixo aquesta darrera afirmació, tenim tot això i més, però de cap manera el país pot resistir una retallada que pot oscil·lar entre un 11% i un 24% del pressupost.
Si faig cas de les xifres per Oriol Junqueras, el crèdit disponible de l’any 2012 va ser de 20.400 milions d’euros. Una retallada del dèficit fins el 0,7% implicaria una reducció de 4.800 milions del crèdit disponible, mentre que una de l’1,5% conduiria a rebaixar-lo en 3.200 milions d’euros. Uns 200 milions per cada 0,1% de rebaixa. La màxima de la felicitat seria aconseguir el 2%, “només” 2.200 milions de retallada.
Junqueras ha dit que no es poden aprovar uns pressupostos amb una retallada de 4.800 milions d’euros ni tampoc de 3.200. Té raó. Acusa de no tenir vergonya els que demanen a ERC que aprovi uns pressupostos que no es compliran. Evidentment només poden conduir a un patiment insostenible i a carregar-se el país. A sobre no s’acompliran.
També ha parlat de la necessitat de “preservar” els elements “que encara ens permeten tenir esperança”. I s’ha referit, entre altres coses, a aspectes com l’educació superior a Catalunya, que, ha recordat, permet que sigui una de les regions amb més tesis doctorals citades o en captació de projectes competitius de recerca. M’alegra que algú pensi en nosaltres, però també tenim moltes coses més que cal preservar, entre d’altres la dignitat de les persones.
Em fa l’efecte que el Govern sap que no pot aprovar un pressupost que ens ofegui completament sense recórrer al Partit Popular que ens voldria de genolls. Fixeu-vos que Soraya Sáenz de Santamaria ha reiterat la seva oferta de diàleg al president Artur Mas en el marc de la Constitució i les lleis i també s’ha referit al caràcter discret de la reunió que van mantenir Mas i Rajoy fa dues setmanes i ha assegurat que el Govern va accedir a aquest format a petició del president de la Generalitat i per buscar la màxima col·laboració. Noteu que destaca “a petició d’Artur Mas”. Alícia Sánchez-Camacho també marca territori i està disposada a trencar la disciplina de vot pel finançament de Catalunya. Alhora atacava Oriol Junqueras per dir que no donaria hi suport amb aquesta previsió de retallades. El preu del suport del PP, ja el sabeu.
Oriol Junqueras té ara un problema, menor que el de Mas. Obrir pas al PP o pactar la ruïna. El d’Artur Mas és seguir Junqueras i trair el seu compromís. No sóc profeta, però no crec que Mas no faci honor a la seva paraula. Si no fos perquè rebrem una trompada sigui quina sigui la decisió.
Com diu Junqueras, els elements “que encara ens permeten tenir esperança”només es poden salvar si des de Catalunya es té clar quin és el nucli de la qüestió que afecta als seus pressupostos. Ha recordat que la mida de la crisi per a Catalunya ha estat de 8.000 milions, mentre que el dèficit fiscal que pateix és de 13.000. Obviar aquesta realitat i centrar-se en altres aspectes és bla bla bla, egoisme, miopia i ceguera.
No obviar tot això vol dir: cop de puny a sobre la taula, consulta i endavant. Peti qui peti. Podem anar pitjor? El problema del país és decidir si fem la consulta ara o esperem. Si esperem que pot passar, des del punt de vista de supervivència social? Si ens hi llencem, que ens pot passar?
Jo aposto per no esperar, per fer-la i un cop tinguem un “Sí”, negociar amb Europa, amb l’FMI o amb l’esperit de Ramsès II. Tant m’és. Espanya ens condemnarà a l’infern. Bé, Serbia i Kosovo estan negociant, tot va fatal, però negocien. Acabarà bé aquest mes, no ho sé, però en qualsevol cas Kosovo es Independent i, abans o després Sèrbia reconeixerà plenament Kosovo. Tranquil·litat i determinació.
