Els polítics hem de recollir la veu del poble, escoltar-lo sovint i facilitar espais perquè això sigui possible, impel.lir i convidar, estimular i motivar que les persones puguin parlar. És responsabilitat també nostra el fet de desvetllar la conciència crítica de la ciutadania, contraposant-ho a l’alienació ideològica i a la mediocretització social que sol imperar.
Contràriament i inexplicable, el nostre molt honorable president s’ha manifestat reiteradament en contra de les Consultes Populars; és a dir, no li escau que la gent decideixi ni que digui la seva. Seguint la seva petja, el seu deixeble i alcalde de Barcelona, l’il.lustríssim Jordi Hereu ha deixat clar que no deixarà cap urna i que no anirà a votar a la consulta de Barcelona de l’abril del 2011 i ha ordenat als seus representants dels districtes que facin el mateix. Així s’explica que la senyora Montserrat Sánchez, representant del PSC a Les Corts, votés a favor de cedir equipaments muncipals per fer consultes, sempre i quan no fossin pel dret a decidir.
A Tarragona en el moment que es donaven els resultats de les proppassades consultes hi vaig poder comprovar una realitat esfeïdora: prohibició, persecució i multa per penjar cartells, espai vedat als diaris, ràdios i televisions locals i comarcals, nul.la repercusió –com sempre- als mitjans de comunicació nacionals,…
Sembla que al senyor Celestino Corbacho, tampoc li vaga que es parli d’independentisme i atia el fantasma de la guerra en connivència amb el senyor Fernàndez Ordóñez que des del Banc d’Espanya advoca per un estat centralista. Les recents declaracions del senyor Mariano Rajoy consideren la proposta de CiU com “imposible”, “inconstitucional” i “no prioritària”; “esto haría que el proyecto de España fuera imposible”, deia confoi; vaja, el mateix que diu el President José Montilla.
Com és que alguns representants del poble, legítims, escollits en unes urnes, no desitgen ni permeten que els ciutadans organitzin unes consultes populars? Per cert, molt més ben organitzades i barates que la consulta de la Diagonal, autèntic fracàs de l’alcalde Sr Jordi Hereu que hi va i malbaratar molts diners.
Malgrat totes aquestes pressions totalitàries, la veu del poble ha mogut més de 600.000 persones i més de 60.000 voluntaris. I ha obtingut uns resultats que, contrastats amb els que obtenen els partits oficials, no són gens menyspreables.
A qui li fa por la veu del poble ? Per què?
En tot cas, tinguem-ho clar a l’hora de votar els nostres representants polítics. Proximitat, confiança, treball, valors i democràcia no els haurien de ser aliens. Recupero aquelles paraules del poeta “Ara digueu: ens mantindrem fidels per sempre més a aquest poble”. És això, oi?
