«Sembla que l’objectiu de Mas, conscient que ara la seva oferta és d’impossible execució, és deixar en evidència la falta d’implicació d’ERC i PSC»
“Sé que hem de salpar, malgrat que trobarem moltes inclemències en la travessia i que el vaixell no està en les millors condicions”, va afirmar Artur Mas en el seu discurs d’investidura el desembre passat. Tres mesos després, en el balanç del 100 primers dies de l’Executiu, el president de la Generalitat va constatar que la tempesta no amaina, sinó tot el contrari: “La situació de les finances públiques és d’emergència i la de l’autogovern, de supervivència”. “No està en joc el Govern, està en joc el país”, va sentenciar.
Per això, dimecres Mas va reiterar la necessitat de convidar ERC i el PSC a entrar en un Executiu de concentració. De fet, ja va fer aquesta mateixa oferta fa dues setmanes i, aleshores, la petició no va arribar a bon port. En aquest sentit, les possibilitats d’èxit semblen del tot inviables, si tan sols un té en compte que fa menys d’un mes el president es va veure obligat a desconvocar la cimera social amb tots els partits a causa del clima d’enfrontament i de la impossibilitat d’arribar a acords. A més, els fets constaten que republicans i socialistes no estan disposats a assumir el desgast de la situació actual.
De fet, els primers van rebutjar formar part del Gabinet a principi de legislatura, encara que van pactar l’acord de governabiliat a canvi de celebrar una consulta d’autodeterminació i de frenar les retallades. Possiblement, encara pesa el seu suport a CiU durant la dècada dels 80, una aposta que va tenir efectes devastadors pel partit. Així doncs, ara ERC actua amb màxima fermesa per intentar evitar qualsevol fantasma que els pugui projectar de nou com a escolanets de la federació. En canvi, el PSC va proposar un Executiu de concentració poc després de les últimes eleccions, però volia que no fos encapçalat per Mas. I, fa dues setmanes, va repetir aquesta tesi, a més de demanar un gir copernicà en les prioritats del Govern. En definitiva, unes exigències de difícil compliment.
Sens dubte, el president de la Generalitat és conscient que ara mateix la seva oferta és d’impossible execució. Per aquest motiu, sembla que l’objectiu de la seva insistència, per molt sincer que pugui ser el seu oferiment, és evidenciar la falta de responsabilitat i d’implicació dels principals partits per sortir de l’atzucac econòmic i nacional i, al mateix temps, mostrar a la ciutadania que està sol davant el perill.
