«Potser no ho serà mai. Però és el més ben preparat per substituir Artur Mas si arriba el cas»
Lluís Recoder és un polític atípic. Probablement, per aquest motiu, està ben valorat fins i tot per aquells del seu mateix partit que van decidir fa anys que s’havien de convertir en els seus enemics.
Com és possible que en lloc de preservar-lo com un actiu important i, per tant, com un gran aliat de present i futur, alguns membres de la direcció de CDC i de l’actual Govern de Catalunya optin per fer-li la traveta? No es tracta de treballar, sumar i fer el millor govern i projecte polític per donar un òptim servei al país?
Alguns han intentat barrar-li un pas que ell mai no ha pretès. Lluís Recoder sempre ha estat per damunt de cap estratègia electoral politicopersonal i crec que, en el seu interior, fins i tot s’ha fet un fart de riure amb les diferents lectures sobre la seva semiretirada de l’àmbit polític.
És cert que mai havia pensat de ser candidat a l’alcaldia de Sant Cugat, però li van proposar, s’ho va pensar, va acceptar i va guanyar tres eleccions municipals. Des del 1986, va desenvolupar diferents càrrecs públics sempre amb honestedat, amb un indubtable compromís de servei públic i amb un accentuat sentit de la justícia social. Sempre ha estat gelós de la seva independència de criteri exercint de diputat a Madrid, d’alcalde a Sant Cugat, de diputat a Catalunya, de conseller al Govern de la Generalitat o com a membre de la direcció de Convergència.
El seu objectiu no és ser candidat a la presidència de la Generalitat. Mai ho ha estat. Segurament, Artur Mas, quan era regidor de l’Ajuntament de Barcelona, tampoc pretenia ser el candidat de CiU a la presidència del Govern de Catalunya. Va arribar amb el temps, fruit d’una carrera contrastada i també de l’incondicional suport del pinyol convergent que va afavorir “l’enretirada” del president Jordi Pujol.
No obstant, l’ambició sana, sigui en política, en el periodisme, en la cultura o en qualsevol àmbit de la vida, és legítima i necessària.
Estic convençut que Recoder hauria tancat definitivament la seva carrera política després de 4 o 8 anys de conseller. I l’hauria acabat feliç i encara més orgullós de la feina realitzada fins fa només uns pocs mesos.
Però es podia ennuegar amb un (el) pinyol, i ha preferit mantenir-se al marge, sacrificar (potser) la seva singladura política i no molestar. El que alguns no han calculat és l’efecte que la seva decisió produeix: mentre més s’aparta Lluís Recoder de la primera línia, més voldran que torni; el necessitaran. És un efecte que ell tampoc va preveure ni podrà evitar. És el resultat d’una trajectòria política impecable.
Ara, Lluís Recoder ha volgut demostrar-se a si mateix que es pot guanyar les garrofes fora de la política i ha fitxat per la consultoria multinacional KPMG, on treballa amb l’objectiu de captar inversió estrangera sense perdre de vista qüestions de medi ambient i energia. Que es preparin perquè si hi ha res que grinyoli a KPMG, Recoder hi ficarà les banyes fins al final!
Però l’exconseller no ha tancat les portes a res perquè continua sent polític abans que advocat. Això no vol dir algun dia sigui el presidenciable de CiU. Potser no ho serà mai. Però és el més ben preparat per substituir Artur Mas si arriba el cas. I si mai el partit li ho proposa, Recoder, tot i que cada dia s’allunya més de la primera línia, s’ho pensarà com va fer quan li van plantejar ser candidat a l’alcaldia de Sant Cugat. I no és que ho pensi només jo, és que ell mateix ho va dir a la primera de les dues úniques entrevistes que va concedir quan va deixar de ser conseller.
Temps al temps.
