PAU VALLEJO. A principis del juny de l’any passat, des del bloc dels 10Mil.cat, feia un escrit anomenat “com el pa que mengem o l’aire que respirem” on posava de manifest la necessitat de tenir una televisió – d’àmbit català – al servei de l’independentisme i sense cap mena de complexes. Tal i com detallava en l’escrit, el somni va estar a punt de fer-se realitat, però entre una maniobra dilatòria per part del de CAC, endarrerint permisos, i el grup Godó, fent-se enrere a darrera hora del que havia pactat, no ho van fer possible.
La continuïtat del Canal Català va perillar, perquè per una TV basada en una xarxa de diferents televisions locals al no haver-hi mesuradors d’audiències, dificulta molt el trobar patrocinadors pels diferents programes, que els pugui portar algun benefici, o si més no, assegurar-ne la seva subsistència.
Passat l’estiu i al començament de la nova temporada, l’ens televisiu va sobreviure. Va iniciar la nova etapa amb dificultats, però sense cap mena de recança a l’hora de declarar-se obertament un canal independentista al servei d’una Catalunya amb ansia d’obtenir l’estat propi.
Des de llavors el canal no sols ha canviat els seus anagrames i els vídeos de promoció, clarament més nacionalistes, sinó, també ha variat en altres aspectes, tal i com va dir que faria el propietari de canal, l’empresari italià, Nicola Pedrazzoli. Com va explicar a diferents mitjans, tenia la intenció de fer de la seva cadena televisiva quelcom molt semblant a la ja existent “Intereconomia”, però, des d’una vessant nacionalista catalana o fins i tot no se’n va estar de titllar-la d’independentista. Com a curiositat cal assenyalar que un dels seu programes estrella, “Queremos opinar” que és la versió del “Catalunya Opina” feta per a tot España i en castellà, ara enlloc de donar-se per una xarxa de canals autonòmics, es transmet precisament pel “Intereconomia”, emissora d’àmbit i amb llicència per difondre per tota España, que per dificultats econòmiques s’ha vist obligada a llogar certes hores al “Canal Català”. Que ningú es posi nerviós ni les mans al cap, que el programa no deixa de fer en si una funció molt semblant a la que ja fan la resta de les emissions d’”Intereconomia”. És a dir, crear més independentistes entre els catalans i més anti-catalans entre els espanyols, al posar de manifest la impossibilitat de cap mena d’encaix.
Tot és la mar d’estrany, perquè aquest programa tant en la versió catalana com en la castellana per a España, a pesar de les dificultats econòmiques no deixa de portar gent de l’altiplà, autèntics troglodites, com el López Diéguez, gendre del Blas Piñar, o el Graciano Palomo. I aquí s’ajunten amb espècimens propis de la terra però de brot espanyolista, com el Villarroya, conegut com “el niño de las cinco carreras”, o l’advocat Segura, tot un personatge que sempre ens explica la mena de boig assassí que era el president Companys, o com de lletges i lesbianes són les dones independentistes. Ho diu i es queda tant ample. Es dediquen tot sovint, tal com diu el Palomo, a “mover el braserillo”, dit d’altra manera a escalfar l’ambient, treient la víscera de passeig enlloc del raonament.
No sé com de malament deu d’estar caient tot aquest batibull de personatges estrambòtics als tertulians seriosos que encara queden, ni m’atreveixo a preguntar-los-hi, per no posar-los en el compromís d’haver-me d’explicar la veritat, però segur que aquest ja no és l’escenari que li convé a l’independentisme. Hem passat pantalla i tant sols hi ha cabuda pel independentisme en positiu.
No volem catalans plens d’odi disposat a obrir-li el cap a algú. El que necessitem és que la nostra joventut enlloc d’estar condemnada a ser la primera generació que haurà de viure pitjor que els seus pares i els seus padrins des de fa una pila d’anys, sàpiguen fer un tomb al seu destí i puguin ser els afortunats que tinguin a les seves mans la possibilitat de crear un nou estat. Començant quasi de zero i en una revolució democràtica no cruenta. Poques generacions tenen una oportunitat com aquesta i més en uns moments en què tot els sistema s’està mostrant ineficaç i corrupte.
Amb el darrer retorn del programa “Per llogar-hi cadires”, de la mà de la seva conductora la Marta Polo, i després d’haver deixat enrere la col·laboració al programa d’en Salvador Sostrés, semblava que la cadena havia trobat el programa just que ens feia falta per divulgar les avantatges de tenir un estat propi de manera seriosa i rigorosa, sense caure en el recurs fàcil de la provocació. Doncs quan tot just portàvem pocs mesos gaudint d’un programa d’alt nivell, amb entrevistes a convidats i tertulians de prestigi, tant d’un bàndol com de l’altre, se’ns anuncia el divendres passat, que el retorn del programa per a després de les vacances de Setmana Santa no és segur, per falta de patrocinadors, (Recordem que és emès per una xarxa d’emissores locals sense mesuradors d’audiències).
Només cal fer una ullada a llista d’entrevistats que han desfilat pel programa o a la dels seus assidus tertulians per adonar-se’n com de bé n’està d’equilibrat, tant d’una banda com de l’altra. L’independentisme està tant ple de raó que no li cal cap tipus d’avantatge, ni en nombre ni en la qualitat dels personatges que l’hagin de defensar. La desaparició del programa és un luxe que no ens l’hauríem de permetre. No sé què hi podem fer des del món independentista. Si des del Cercle Català de Negocis, o des d’alguna altra societat d’empresaris es podria aconseguir el patrocini del programa. O en darrera instancia fer ús, del ara tant de moda micro-mecenatge, mitjançant la web de “Verkami”. No ho sé, la cadena en si, se’n podria anar tranquil·lament a can Pistraus, sense que perdéssim gaire pel camí. Però de debò que pagaria la pena salvar el “Per llogar-hi cadires”, que de ben segur amb un pressupost cent vegades més minso que el del programa “Els matins” de TV3, li dona 40 voltes en el seu format i qualitat.
Ja sé que algú em dirà, “sempre ens quedarà TV3″… Home! Després de veure el convidat a l’entrevista i la dels tertulians, del programa d’ahir dimecres, qualsevol que digui que el ens autonòmic és una fàbrica de crear independentistes, millor que s’ho faci mirar.
Que tots està per fer i res és impossible.
