El govern només pot oferir diàleg per pagar deutes i trobar fons alternatius Les partides han caigut un 60%
L’últim eix de l’acció exterior és la cooperació al desenvolupament, que té una gran tradició històrica a Catalunya però que passa hores baixes a causa de les restriccions pressupostàries, que en dos anys han fet caure un 60% les partides que s’hi destinaven, que han tornat al nivell del 2000.
El govern es proposa mantenir el diàleg amb el sector i arribar-hi ara a un pacte per pagar deutes pendents que tenen moltes entitats contra les cordes, i alhora buscar alternatives de finançament en el patrocini privat o en fons europeus. A partir d’aquí, l’única cosa a què es compromet la Generalitat és a donar assessorament i suport tècnic especialitzat quan pugui, com per exemple ja han fet els Mossos a Burkina Faso, o a frenar la fuga de talents cap a Catalunya des de països en vies de desenvolupament.
Durant la seva compareixença, Homs va negar un rerefons ideològic en la retallada, si bé va admetre que les decisions han estat “dramàtiques” i va demanar la implicació de tots per fer “molta pedagogia” al país i “evitar la temptació” de “contraposar” solidaritat interna i externa.
Diversos partits van criticar la situació de la cooperació, i van demanar que es “revisin al màxim” els condicionants econòmics que l’han deixat sota mínims. ERC considera que és un “patrimoni irrenunciable” que cal potenciar tant com la internacionalització de l’economia, i creu que un viratge “és possible” per tornar a dotar de contingut l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. ICV troba que l’acció exterior hauria de ser “participativa, transversal i solidària”, i no es creu que aquesta retallada “sigui per necessitat, i no una decisió ideològica”. Aquests partits, com la CUP, veuen en la cooperació un factor més de singularitat i prestigi exterior a favor del procés català.
