L’Oriol Junqueras darrerament diu que el país se’ns desfà a les mans. És ben cert: si no anem per feina, la crisi acabarà esmicolant l’Estat del Benestar que tant d’esforç ha costat a tants ciutadans.
La situació del país és dramàtica i, si ens pensem que amb la vella recepta del qui dia passa any empeny ens en sortirem, estaríem portant el país a un pou sense fons.
El Govern de Madrid està asfixiant les finances de la Generalitat i ens imposa una política draconiana de retallades.
L’espoli fiscal que patim ha esdevingut insostenible davant la situació d’emergència social que provoca la crisi econòmica -i la davallada dels ingressos-, els reiterats incompliments econòmics i pressupostaris del Govern espanyol i un pervers sostre de dèficit que el Govern de Madrid imposa a Catalunya i que literalment suposaria un cop sense precedents a la cohesió social del país. Ni Grècia ha estat forçada a una política d’austeritat tan severa com la que el Govern del PP propugna sobre Catalunya.
I davant aquesta situació no s’hi val a amagar el cap sota l’alta. Cal que parlem clar i expliquem a tota la nostra gent quina és la situació d’emergència social i nacional en la que ens trobem. Aquesta hauria de ser una prioritat del Govern de Catalunya: parlar clar i sense embuts, inclosa la situació financera a què ens sotmet el Govern espanyol.
Per això, allò que inevitablement hem de fer -allò que ens urgeix- és posar el futur del país en mans dels ciutadans del país. I quan abans, millor. Té poc sentit posar l’accent en l’elaboració d’uns pressupostos que no es podran complir o confiar en la benevolència i la comprensió de Madrid. Perquè qualsevol gest en aquest sentit -si és que hi és- sabem, per experiència que no passarà de les paraules, atès que el Govern espanyol no ha complert mai cap pacte amb Catalunya..
Som un gran país, de gent treballadora, d’emprenedors; som un país amb capacitat i solvència per sortir-nos-en; som un país que genera prou recursos per garantir la cohesió social de la nostra societat. Som un país que té esperança en el futur si el futur ens el podem fer i decidir nosaltres. Si fem via, ens en sortirem, segur. El camí de ben segur és ple de paranys. Però és l’únic camí que ens ofereix un futur pròsper.
Som-hi doncs, anem per feina i parlem clar.
Marta Rovira
