Els poderosos i els seus aparells van creure que s’hi podia tot per a frenar el procés de transició nacional, i van endegar a Catalunya, després de l’Onze de Setembre, un potent ventilador per a estendre la corrupció i acollonir els sectors sobiranistes suposadament implicats.
El tret, però, els ha sortit per la culata: a l’expantir la merda a Catalunya, algú ha obert el femer d’Espanya amb l’escàndol més gros de la història que implica, i fins al moll de l’os, el Partit Popular. La corrupció ─que no dubtem de la seva existència─ s’ha desactivat a ella mateixa com a eina de Madrid per a desfer o frenar la transició nacional.
Ara, cal que la ciutadania estigui amatent per acabar amb la corrupció decididament i evitar la seva manipulació en contra del país.
El procés sobiranista continua, doncs. Potser caldrà canviar alguns protagonistes però és imparable perquè no és un invent o un desig d’uns dirigents: és la voluntat majoritària de la Catalunya en marxa.
