30 dies per guanyar la llibertat

A menys d’un mes ja del referèndum, s’acosta la primera setmana decisiva. No pot ser d’una manera després que el Govern i la Mesa del Parlament hagin ajustat al màxim els terminis per intentar minimitzar la resposta de l’Estat espanyol a l’aprovació de la llei del Referèndum, i la de Transitorietat.

Tot apunta a que el dimecres 6 de setembre, en el ple del Parlament s’aprovarà la llei del Referèndum, i aquella mateixa tarda es convocarà el mateix. Moncloa ja ha dit que té la resposta a punt en coordinació amb el Tribunal Constitucional. Sembla ser que tindrien capacitat per respondre també durant el mateix dia. El dia 6 de setembre, dimecres de la setmana que ve es farà molt llarg, i la tensió pujarà al màxim.

Si algú espera, com hem vist a través de les porres que s’estan fent a les xarxes socials, que durant aquests dies hi hagi un nou escorcoll mediàtic a la seu de l’antiga Convergència per mirar de despistar l’atenció, ja no cal. El Periódico ha anat fent aquesta feina bruta durant els darrers dos dies.

Avui, amb una segona portada infame del rotatiu català, l’Estat ja ha desplegat una estratègia que s’ha reproduït a totes les portades dels diaris unionistes on s’ataca directament la credibilitat del Cos dels Mossos d’Esquadra. Molt resumidament, El Periódico va publicar intencionadament una exclusiva on acusava la policia catalana d’haver desatès un avís que va arribar de la CIA, tot just una hora després que es produïssin els atemptats.

El diari avui defensava que la idea era informar, però si posseïen aquesta informació, de la qual no han estat capaços de demostrar ni l’origen ni el destí en cap moment, per tant, no han pogut aportar encara un document sòlid, l’única motivació és destruir la reputació dels Mossos. I, a això, s’hi ha apuntat la resta de la caverna.

La polèmica morirà durant els propers dies, perquè l’actualitat seguirà incrementant el to i cruspint-se les informacions anteriors. Vulguem o no, som enmig d’una guerra causada per un Estat que ha impedit la possibilitat que els catalans puguem decidir el nostre futur. Els propers 30 dies seran sagnants, i val més que no obrim massa ni els diaris ni segons quins canals de televisió… o sí 

I, entremig, l’11 de setembre. Enguany, la Diada porta un ritme d’inscripcions millor que el de l’any passat. A hores d’ara ja hi ha 200.000 persones inscrites que comencen a omplir el signe ‘+’ que s’ha dibuixat sobre la confluència entre Passeig de Gràcia i Aragó.

La setmana que ve, amb l’escalfor del setembre més càlid dels darrers cinc anys, la xifra d’inscrits possiblement es dispararà. És molt important que mantinguem la tensió, perquè en aquesta guerra de desgast, qui més aguanti guanyarà..

Article escrit per Oriol Jordan



Publicat dins de Independència | Envia un comentari

Quin és el procediment per aprovar la Llei del Referèndum?

Tot i que no figura en l’ordre del dia, JxSí i la CUP podrien introduir-la invocant l’article 81.3

JxSí i la CUP estan “més que preparats” per aprovar la llei del referèndum la setmana que ve, previsiblement portant la votació a última hora al ple del Parlament que comença el dimecres a les 10 hores.
En l’ordre del dia del ple no figura per ara, la llei del referèndum, però JxSí i la CUP podrien introduir-la invocant l’article 81.3 del reglament del Parlament: també podrien incloure la llei de transitorietat jurídica en la votació, tot i que el més urgent per a ells és aprovar la llei que ha de donar cobertura legal a la votació de l’1 d’octubre.
Per a què serveix el 81.3?
L’article 81.3 del reglament del Parlament permet als grups alterar l’ordre del dia d’un ple si ho demanen dos grups i ho recolza la majoria –de la qual disposen JxSí i la CUP–: això obre la porta al fet que, amb el ple ja en marxa, es pugui votar de la llei per lectura única.
JxSí considera que aprovar la llei del referèndum la setmana que ve seria “ideal”, i la CUP ha exigit que es faci abans de la Diada de l’11S: fins llavors només hi ha un ple previst, que és precisament el que comença el dimecres.
 
Després de l’aprovació de la llei, el Govern preveu convocar oficialment la consulta de l’1-O, un pas imprescindible que es podria fer immediatament per poder signar el decret abans que la llei del referèndum quedi suspesa.



Publicat dins de Independència | Envia un comentari

Expulsarà Espanya de l’acció política 72 representants electes pels ciutadans?

«Expulsarà Espanya de l’acció política 72 representants pels ciutadans? Podrien resistir les credencials democràtiques de l’Estat davant la UE i el món?»

El Tribunal Constitucional va suspendre dos cops la consulta del 9N i la consulta es va fer. L’èxit de les urnes de cartró va deixar en ridícul la prohibició de l’Estat. El 9 de novembre de 2014 a Catalunya es va viure l’acte de revolta cívica i pacífica més important, fins ara, dins de la UE. Un any després, el 9N del 2015, el Parlament aprovava la resolució on la majoria absoluta de diputats proclamaven els objectius polítics pels quals van ser escollits pels ciutadans. Nova suspensió del Constitucional que acaba sent ignorada per la majoria dels representants del poble de Catalunya. Malgrat prohibicions i advertiments, el Parlament reuneix la comissió sobre el procés constituent i n’eleva les conclusions al ple.

L’Alt Tribunal torna a suspendre i ara amenaça amb la via penal els responsables del Cambra i del Govern. La progressió aritmètica del conflicte avança: 1, 2, 4, 8… Seguim?

Quantes suspensions, inhabilitacions i potser denúncies penals seran capaces de sostenir les institucions espanyoles? Què farà l’Estat si cada prohibició té com a resposta una nova desobediència? Què passarà si a cada hipotètica inhabilitació el Parlament tria una altra persona disposada a seguir endavant amb les decisions prohibides? Expulsarà Espanya de l’acció política 72 representants pels ciutadans? Podrien resistir les credencials democràtiques del Regne d’Espanya davant la Unió Europea i la resta de la comunitat internacional? Mantindrà Brussel·les la frase “internal constitutional matters” com a resposta de manual davant una inestabilitat política espanyola creixent? Ningú no dirà res si l’Estat suspèn de facto la democràcia a Catalunya? Com evolucionarà la posició dels Estats Units en constatar que, malgrat el desig expressat en públic per Barack Obama, Espanya és més aviat poc “strong” i, sobretot, cada cop menys “unified”?

No serà una tardor tranquil·la. Els autoanomenats partits constitucionalistes acabaran sortint del seu vodevil actual. Paradoxalment, el mateix conflicte català, culpable en bona part l’actual desgovern d’Espanya, serà un factor clau per facilitar la investidura i evitar unes terceres eleccions. Si en una cosa ja coincideixen les declaracions de Rajoy, Sánchez i Rivera, és en la necessitat -diuen- de fer front al “desafío de los que quieren romper España”. Potser Mariano Rajoy haurà de governar amb no poques dificultats parlamentàries, però el president del partit de Gürtel no estarà gens sol en el combat contra la Catalunya sobiranista, especialment quan arribi el xoc de trens que ja és inevitable. Tothom sap que la locomotora ‘nacional-rojigualda’ tindrà tres maquinistes, com a mínim.

Amb govern o sense, l’estabilitat espanyola és ja impossible si l’Estat s’entesta a donar via judicial a un conflicte que requereix política amb majúscules. Tota la contundència d’una gran coalició PP-PSOE-C’s no podrà sufocar una voluntat àmpliament majoritària a Catalunya per tenir la capacitat de decidir marxar o quedar-nos. El moment del “Sí o el NO” arribarà per molt que a Madrid soni a marcià. Lluny d’intentar explorar la via anglesa de la seducció (ni que fos bastant mentida, com en el cas d’Escòcia) Espanya no fa altra cosa que alimentar les ganes de ruptura a Catalunya. Ara amenacen amb més benzina encara. Com diu Carme Forcadell, l’Estat espanyol no falla mai. Aquesta tardor, segons sembla, no fallaran.

Dídac Boza



Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari